Un partit polític va presentar una queixa davant del Consell Superior de Justícia amb relació a l'actuació de la Magnífica Senyora Fiscal que va intervenir en el cas denominat CBD. Segons sembla, la contesta del Consell Superior de Justícia no ha sigut del gust de la part queixosa i demana una “reforma judicial de manera profunda”, tot això o conec a través dels mitjans de comunicació als que dono la presumpció de veracitat.

La queixa formulada per aquest partit polític va ser, des del meu modest punt de vista, no sols ament precipitat sinó també amb una evident manca de meditació, d'oportunitat i errònia pel que fa al seu contingut i destinatari. Així, el Reglament del Codi ètic de conducta judicial de 22-5-2024, aplicable al Ministeri Fiscal, en la seva Exposició de Motius diu, textualment, al que ha contestat a aquest partit polític el Consell Superior de Justícia que, les disposicions d’aquest Codi d’ètica judicial s’allunyen del règim disciplinari, ja que l’ètica opera com a estímul positiu en cerca de l’excel·lència i no del càstig, com correspon a la responsabilitat disciplinària. En definitiva, l’objectiu final no és altre que la tutela dels drets de la ciutadania.

“No tinc cap dubte que la Justícia necessita reformes, com ho ha apuntat, fa poc, el mateix Col·legit d’Advocats d'Andorra, però no és presentable que, un polític o partit polític, davant d'una resposta d’un poder d’Estat respongui, irresponsablement, d'aquesta forma, tan poc estudiada i assossegada”

Comparteixo el criteri, que no per la forma, però si pel fons, que el Codi ètic és, avui dia, un “brindis al sol”, ja que després de més cinc mesos de la seva publicació no estiguin designats els membres que l’han d'integrar, i per tant aquest Codi queda mancat d’un òrgan essencial per la seva aplicació.

Els polítics i partits polítics han de tindre unes grans dosis de resiliència davant de les adversitats o contrarietats, productes dels seus propis actes erronis i procurar evitar respondre a aquests, de forma precipitada i poc meditada, animant una reforma de la Justícia en profunditat per aquest motiu. No tinc cap dubte que la Justícia necessita reformes, com ho ha apuntat, fa poc, el mateix Col·legit d’Advocats d'Andorra, però no és presentable que, un polític o partit polític, davant d'una resposta d’un poder d’Estat respongui, irresponsablement, d'aquesta forma, tan poc estudiada i assossegada. Això no és res més que llençar-se pedres al mateix teulat del seu partir polític, és a dir, als seus votants, ja que sols amen dona una imatge de manca rigorositat en les seves actuacions, que pot provocar una desafecció dels seus militants i simpatitzant i un clar desgast polític.

La resposta del Consell Superior de Justícia és implacable i plenament ajustada a dret, i si no és del gust o no comparteix el mateix, per part del partit o als seus dirigents, aquest han de reaccionar com un bon polític, és a dir, a seny i pensant en l'interès general.

Si han equivocat el tir, no culpin a l'administració de justícia en general i no intentin confondre als ciutadans del seu error, ja que els partits polítics tenen l'obligació de saber que en aquest país el Ministeri Fiscal està subjecte tant a les responsabilitats civils, penals com disciplinàries, com així ho recullen els articles 23 i 24 de la Llei de Ministeri Fiscal, camí que hagués sigut l’adequat si aquest partit polític hagués entès que l'actuació de la Fiscalia, amb el cas abans citat, hagués incorregut, hipotèticament, en responsabilitat disciplinària.

Les lleis no poden ser fruit d’un ànim polític compulsiu ni es pot legislar ad hoc d’un interès partidista.