Ha sigut notícia aquests dies el judici pel ‘cas CBD’ i les manifestacions fetes per la fiscal adjunta contra els grups parlamentaris i el Raonador del Ciutadà, i  per aquesta raó se l’acusa d’una ingerència en la separació de poders. Dit això, i encara que el ministeri fiscal hi és reconegut en l’article 93 i dintre del Títol VII de la Constitució d’Andorra, que es refereix a la justícia -‘poder judicial’-, és aliè al mateix poder judicial, ja que no disposa de la facultat de jutjar, encara que tingui una estreta relació amb els tres poders de l’estat -legislatiu, executiu i judicial-, segons paraules de l’exposició de motius de la Llei del ministeri fiscal. 

El ministeri fiscal exerceix les seves funcions en nom del poble andorrà, amb independència i només amb subjecció a la llei. Per tant, difícilment pot fer una ingerència a un poder de l’Estat una institució -Fiscalia- que no forma part de cap dels tres poders referits. 

“La crítica jurídica d’una llei que no existeix, no solament no pot suposar cap mena d’ingerència respecte al poder legislatiu -Consell General-, per la simple raó de la inexistència de la mateixa llei. I l’oportunitat de la iniciativa legislativa de fer-la, evidencia i reforça, en aquest cas, la presumpció d’innocència del  processat”

Crec i estic convençut que els arguments emprats per la fiscal adjunta referits al Raonador del Ciutadà i als grups parlamentaris en el judici oral, en el millor dels casos s’han tret de context, i en el pitjor s’estan utilitzant com una arma política, ja que són arguments emprats, estrictament, en la funció acusatòria de l’acció penal. Una altra cosa diferent és la pertinença o utilitat de l'argumentació que ha fet la fiscal adjunta fent ús del seu dret de llibertat d’expressió, que l’assisteix en defensa de la seva funció jurisdiccional. 

La crítica jurídica d’una llei que no existeix, no pot suposar cap mena d’ingerència respecte al poder legislatiu -Consell General-, per la simple raó de la inexistència de la mateixa llei. I l’oportunitat de la iniciativa legislativa de fer-la, evidencia i reforça, en aquest cas, la presumpció d’innocència del processat, ja que suposa una manca o llacuna del principi de legalitat en la imputació a l’autor del suposat delicte. 

Les suposades crítiques adreçades per la fiscal adjunta a la declaració com a testimoni del Raonador del Ciutadà, encara que aquest actua com a delegat o comissionat independent del Consell General, i és una institució que té com a missió la defensa i protecció dels drets i les llibertats fonamentals reconeguts a la Constitució, i entre ells, la llibertat, i encara que per les opinions que manifesti gaudeix d’immunitat (art. 6.2 Llei de creació i funcionament del raonador del ciutadà), això no impedeix, tampoc, la seva crítica. 

No es pot oblidar que el Raonador del Ciutadà si ha intervingut com a testimoni en aquesta causa judicial ha estat, no solament pels seus coneixements, sinó, el que és més important, perquè el tribunal ha entès que el seu testimoni pot ser útil i pertinent per la resolució de la causa. Per tant, la suposada crítica de la fiscal adjunta a la seva intervenció en el procés és, únicament això, una crítica al contingut de la seva declaració, perquè tota persona té l’obligació de prestar en qualsevol afer criminal el que sàpiga sobre el que li pregunti el Tribunal, i la valoració de la mateixa declaració resta exclusivament al superior i al criteri exclusiu del tribunal. 

Finalment, la recomanació (2000), de 6 d’octubre, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, sobre el paper del ministeri fiscal en el sistema de justícia penal, regula el dret de la llibertat d’expressió dels i les fiscals, en el seu vessant positiu en assenyalar en el paràgraf 6 que “els Estats hauran de disposar el necessari perquè es reconegui als membres del ministeri fiscal el dret efectiu a la llibertat d’expressió, de creences, d’associació i de reunió”. Per tant, reconegut aquest dret, el seu exercici té determinats límits negatius entre els quals poden destacar-se la lleialtat constitucional, confiança en la justícia, la seva independència i imparcialitat.  

En tot cas, en l’àmbit forense, la llibertat d’expressió del ministeri fiscal té la mateixa intensitat que el dret de llibertat d’expressió que ostenta l’advocat/da en l’exercici del dret de defensa.