Els primers records que tinc de la meva infància estan lligats als jocs i les joguines.

Encara recordo amb nitidesa algunes joguines amb les quals passava hores: una ‘Barbie’ que em va regalar la meva padrina, una cuineta de fusta on i preparava plats suculents amb aigua i farina, i un nino, que depèn del dia era una nena i depèn del dia era un nen, segons el pentines amb cuetes o sense.

Recordo també una pissarra amb guixos blancs on la meva germana feia de ‘senyoreta’ i jo d’alumna. Els meus pares no eren de comprar-me gaires joguines, per tant, les poques que tenia em van durar molts anys.

També recordo molt bé el vaixell de pirates de ‘Playmobil’ dels meus cosins (el Bernat i el Jordi) i uns ninos amb paracaigudes que de tant en tant tiraven des de la finestra del seu tercer pis. Pobre ‘Geyperman!’

El Jordi, era el cosí gran, i quan ens ajuntàvem tots els cosins (7 o 8) el seguíem en els seus jocs i històries inventades. Que bé que m’ho passava!

Sens dubte, la meva infància, allà a principis dels anys vuitanta, hauria estat molt diferent sense aquests moments de joc i diversió compartits o amb solitud.

Avui en dia, comprar una joguina és tot un repte. Si comencem per l’impacte ambiental de moltes d’elles és un no acabar: moltes estan fetes de plàstic, que és un material derivat del petroli i altament contaminant. A més, sovint no són reciclables o es reciclen molt poc. Si ho analitzo sota la lupa de la perspectiva de gènere la meva infància és un clar exemple de tot allò que no hauria de ser: moltes joguines encara reforcen rols i estereotips de gènere, com la divisió entre joguines “per a nens” i “per a nenes” (cotxes i armes versus nines i cuines). Si ens referim a salut i seguretat, algunes joguines estan mal dissenyades i plenes de tòxics, per no parlar dels efectes coneguts per tothom dels aparells tecnològics que es connecten a internet (sobre estimulació, perills de compartir dades privades, continguts no adequats, etc). A més a més, moltes joguines estan fabricades perquè tinguin una vida útil curta (el que s’anomena obsolescència planificada) per fomentar així que compris més productes. I si parlem de valors educatius... hi ha joguines que ni fomenten la creativitat, ni el joc en equip, ni res de res...

Ara tenim més informació, opcions i diversitat, per sort!

El que si no ha canviat al llarg dels anys, és la necessitat dels infants de jugar i el benefici que té per a ells aquesta activitat. Fins i tot, l’article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea de les Nacions Unides del 20 de novembre, ens ho recorda.

A partir del Joc, els nens i les nenes desenvolupen habilitats físiques, emocionals, socials i cognitives que els acompanyaran durant tota la vida. Desenvolupament de la motricitat i reducció del sedentarisme, estimulació intel·lectual, creativa, de la concentració i atenció, gestió de les emocions (tant si guanyes com si perds, la frustració s’ha d’aprendre a gestionar), augment de l’autoestima i de la resiliència i per descomptat fomenten les habilitats de col·laboració i de gestió de conflictes.

“És important jugar de petits? Molt! És important que els nostres infants i adolescents tinguin joguines? Molt! Cal que els regalem 10.000 joguines ara que bé Nadal? Potser no cal”

És important jugar de petits? Molt! És important que els nostres infants i adolescents tinguin joguines? Molt! Cal que els regalem 10.000 joguines ara que bé Nadal? Potser no cal.

La teoria dels 4 regals (per evitar la “síndrome de l’infant hiperregalat”) és ben senzilla: escull comprar un regal que necessitin (per anar l’escola, per la seva habitació, etc), una peça de roba, un regal educatiu (joc de taula, manualitats, subscripcions...) i una cosa que desitgin (joguines específiques o una experiència que faci molt temps que demana).

Estic segura que després d’haver fet cagar el tió, els regals del Pare Noel i l’arribada dels Reis Mags vivim una sensació compartida de descontrol consumista i pèrdua de valors, per no afegir el forat a la butxaca que et queda després.

No sé si els infants d’ara recordaran d’adults totes les seves joguines, com jo ho faig ara, però el que vull pensar que recordaran és l’emoció de rebre “una joguina molt desitjada”, amb qui van compartir les seves estones de joc i qui els va ensenyar a anar amb bicicleta per primera vegada.

Us desitjo unes festes solidàries, responsables i sostenibles!