La Constitució d’Andorra, considerada en el seu conjunt, i partint de la base que és un Estat social que reconeix la dignitat humana, i que, per tant, assumeix la rellevància del medi ambient respecte als drets fonamentals, és a dir, el dret que cada persona ostenta constitucionalment o iusconstitucional, que la mateixa norma suprema proclama, porta com a conseqüència que qualsevol actuació sobre el medi ambient que es faci poc repercutir directament sobre aquests drets fonamentals, entre ells, la salubritat del medi com a factor determinant de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, l’Estat deu assumir, d’acord amb la tesi de protecció dels drets constitucionals, la feina de defensar el medi ambient de manera efectiva com a contraprestació respecte a l’efectivitat dels drets fonamentals que corresponen a cada persona.

“L’Estat deu assumir, d’acord amb la tesi de protecció dels drets constitucionals, la feina de defensar el medi ambient de manera efectiva com a contraprestació respecte a l’efectivitat dels drets fonamentals que corresponen a cada persona”

La contaminació atmosfèrica, entesa com la presència a l’aire de matèries o de formes d’energia que implicant risc, dany o molèstia per a les persones i les coses; la contaminació acústica, entesa com les activitats potencialment generadores d’un nivell de soroll alt, i la planificació urbanística i el règim del sòl són, potencialment, una possible font d’ingerència o de lesió als drets fonamentals abans comentats i que poden ser constitutius, inclús, d’un delicte de contaminació ambiental.

La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha pronunciat en moltes sentències sobre el medi ambient, però si bé no reconeix un dret subjectiu -individual- a la protecció al medi ambient, sí que com dret i un bé col·lectiu, i el relaciona amb el dret individual, per exemple, respecte a la vida privada i familiar, para portar a terme la defensa mediambiental en l’àmbit del Conveni per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (Cas López Ostra contra Espanya).

Recollint la jurisprudència del tribunal abans esmentat, el Tribunal Constitucional espanyol revesteix al dret ambiental una rellevància extraordinària per a la comprensió de l’Estat social. En un cas jutjat es referia a una persona que va reclamar al seu Ajuntament una quantitat de diners en concepte d’indemnització per vulneració dels drets fonamentals a la vida, la salut, la intimitat i la inviolabilitat del domicili, denunciant l’elevada contaminació acústica que patia, a causa dels sorolls i vibracions produïts per multitud d’establiments molestos situats en les proximitats del seu habitatge, estimant el TCE que el dret a la integritat física i moral protegeix la inviolabilitat de la persona no sols ament als atacs dirigits a lesionar al seu cos o esperit sinó també contra tota classe d’intervenció en aquells béns que no tinguin el consentiment del seu titular. I per al que es refereix al dret a la intimitat personal i familiar, afirma que té per objecte la protecció d’un àmbit reservat de la vida les persones exclòs del coneixement de tercers, siguem aquest els poders públics o particulars, en contra de la seva voluntat, finalitzant que, el soroll és un factor patogen i font pertorbadora de la qualitat de vida de l’ésser humà.

Per últim, la declaració d’Estocolm de 16 de juny de 1972 (Declaració de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà) expressa que: L’home té dret fonamental a la llibertat, la igualtat i gaudir de les condicions de vida adequada en un medi ambient de qualitat tal que li permeti portar una vida digna i gaudir de benestar, i té l’obligació de protegir i millorar el medi ambient per les generacions presents i futures.