La veritat és que em costa trobar les paraules per començar aquest article. Potser el que més s'ajusta al que penso, pel que fa al comportament del Govern en quant a l’afer de la subcontractació de ma d'obra forana per la via de la prestació de serveis (o el popularment anomenat ‘cas dels peruans’), és ‘Mareta meva, quin despropòsit!’
Recapitulant. En el primer article que vaig escriure el cap de Govern reconeixia, preguntat pel PS en una sessió de control al Govern, que aquest fenomen podia comportar problemes i emplaçava al grup parlamentari socialdemòcrata a aportar-hi solucions.
El segon article el vaig escriure a partir d'unes declaracions del ministre Gallardo, en les quals deia que, per arreglar el problema, calia modificar la Llei de relacions laborals. Ho feia tan sols cinc dies després de tombar-nos una esmena a aquesta llei, que venia a clarificar allò que per al PS ja era clar, que la normativa andorrana era jeràrquicament superior als contractes de treball signats al país d'origen. Però, segons el Govern, emparats en una opinió del seu Gabinet Jurídic, calia una reforma més complexa del que nosaltres proposàvem.
Ara escric la tercera part d'aquest serial.
Llegeixo amb felicitat notícies relatives al control del Govern de les condicions d'aquests treballadors. Ho celebro de cor perquè des del meu partit pensem que contractar treballadors que ens treballin al país amb condicions inferiors al que exigim aquí és vergonyant per al nom d'Andorra (més enllà dels "llestos" que se'n aprofiten directament, que ja em sembla d'una indecència absoluta).
“El pitjor és la pregunta que em plana pel cap: es tractava realment d'un error de concepte? Perquè doncs no s'entén com no s'esmena a la primera senyal d'alarma... S'hagués posat fil a l'agulla si no hagués esta l’afer en boca de tothom, a les portes d'una campanya electoral?”
Dic que aquesta situació és vergonyant per Andorra, d'una banda, perquè s'aprofita de la precarietat de persones que necessiten guanyar-se la vida i, de l'altra, perquè s'institucionalitza una competència deslleial vers les empreses que sí compleixen l'estàndard laboral andorrà.
Per tant, molt feliços d’haver contribuït a portar aquesta problemàtica al debat públic (preguntes parlamentàries, demandes d'informació, propostes legislatives per a clarificar el que per nosaltres ja és clar, articles, entrevistes i el que calgui) i desitjant que aquesta vegada es resolgui, d'una vegada per totes, el que entenem no s'hauria d'haver produït mai.
Dit això, trobo a faltar l'exercici d'humilitat que caldria que hagués fet el Govern. Em pregunto si ens prenen per rucs quan “Abracadabra!” ara sí es poden fer controls, que poden fins i tot desprendre conseqüències penals, sense haver modificat cap llei. Però no era que calia una reforma amb certa complexitat per exigir l'estàndard laboral andorrà a les empreses que porten treballadors del Perú, del Senegal, de Colòmbia o d'allà on sigui?
Potser hagués estat bé entonar el ‘mea culpa’, reconèixer que s'ha tolerat una situació que no s'hauria d'haver produït mai i demanar perdó per l'error de manual que han estat incapaços de veure fins que ha passat a estar en boca de l'opinió pública.
El pitjor és la pregunta que em plana pel cap: es tractava realment d'un error de concepte? Perquè doncs no s'entén com no s'esmena a la primera senyal d'alarma... S'hagués posat fil a l'agulla si no hagués esta l’afer en boca de tothom, a les portes d'una campanya electoral?
Que cadascú tregui les seves conclusions. A mi, finalment, només em queda que agrair el periodisme de qualitat que ha contribuït a traslladar aquest assumpte al si de l'opinió pública!