El passat dijous, en sessió de consell, es va aprovar la nova llei del joc. Com a resum, podem dir que la intenció era actualitzar la legislació vigent, les seves casuístiques i els perills d’aquest.

En el text original, però, allò que ens va presentar Govern i el ministeri de finances era un text definit com a eina de control, i de regularització del joc, en cap cas (almenys a parer nostre) un text que controlava o que se centrava en la part important del joc, com és la prevenció. És cert, la prevenció hi era, però de forma molt superficial i sense mecanismes ni de control ni de lluita. És molt difícil fer una llei tancat en un despatx sense parlar amb ningú (o només amb els teus) perquè de segur et deixaràs coses, i per això el text no era del tot suficient.

Des del PS i des del nostre Grup Parlamentari tenim molt clar que s’ha de legislar de forma proactiva, fer-ho amb els actors implicats i amb la intenció d’escoltar per després aplicar. Una vegada hem escoltat totes les parts, com a legisladors o com a Govern, hem de saber escollir allò que creiem que podem posar a la llei i allò que malauradament pel nostre posicionament polític no. Cal ser, però, transparents i explicar-ho a tots i totes els que ens han ajudat a tirar la llei endavant. I com nosaltres allò que exigim ens ho apliquem, quan vam rebre la llei del joc el primer que vam fer fou asseure’ns amb tots els actors implicats per veure en allò que a parer d’ells i a parer nostre podria fer millor la llei. En aquest cas concret, vam veure de seguida que existia un problema pel que fa a la prevenció i la lluita per l’erradicació del joc excessiu. És gràcies a la feina que vam fer en aquest cas concret amb l’associació Projecte vida i amb la seva responsable, la Sra. Eva Tenorio, que vam redactar 11 esmenes, gran part d’elles dedicades a aquest desafiament de la prevenció. Unes esmenes que han permès que la llei final tingui més mecanismes de control i protocols, així com l’actualització dels ja existents. Hem aconseguit tenir més dades per a la prevenció i la lluita. Hem aconseguit ser més ambiciosos en la prevenció definint el servei del telèfon d’ajuda, que serà gratuït (en un principi s’havia de pagar), i hem aconseguit, que els diners de les infraccions imposades s’inverteixin en projectes de prevenció d’addiccions.

Aquest èxit, però, no és només gràcies a nosaltres, sinó també a Projecte Vida i el seu equip encapçalat per l’Eva, així com gràcies a tots els grups parlamentaris que hi hem donat suport per poder tirar-ho endavant. Nosaltres no legislem per medalles, ho fem pel bé de la ciutadania i del país.

Malauradament, però, la felicitat no pot ser completa, ja que Demòcrates per Andorra ens va dir que no a modificar el Pla Nacional de drogodependències per un Pla Nacional d’addiccions, fet que ens permetria incloure de formar molt més àmplia totes les addicions. Amb la postura de DA i de la seva ministra de Salut s’han quedat fora del pla addiccions com el joc, les pantalles o el sexe, entre d’altres.

Sembla, però, que DA necessitarà com sempre 10 anys per adonar-se que aquesta decisió ha estat un error. Esperem que el pròxim executiu i la pròxima majoria al Consell General quedin lluny de les mans de DA i puguem ser més valents en el moment que toca i no quan ja és massa tard.