Després d’un mes d’octubre sense grans canvis a La Portalada, on el número d’efectius de Policia s’havia reduït, el monitoreig del moviment havia passat a ser ja analògic i tots estàvem una mica més relaxats, les coses de cop canvien. La setmana passada ja la presència d’efectius policials era més nombrosa, d’un vehicle es va passar a tres. Era habitual veure com comentaven la jugada bombers i policies, senyalant amb el braç alçat en direcció del vessant esllavissat. Tot per l’episodi de pluges més o menys continuades d’aquesta setmana que ja hem deixat enrere. Dilluns al matí el misteri de tant moviment és desvelat pel roc discoïdal de mig metre de diàmetre i un pam d’ample que travessava la tanca de protecció. 

Novament hi ha hagut sort i no cal lamentar altres danys més que els materials. I en veure això la pregunta lògica és: era previsible? Es dedueix de la documentació dels fets que la resposta és que sí. I la segona pregunta és: ja estàvem preparats? Es dedueix de les evidències gràfiques que corren per la premsa que... justet. Aquí em pregunto: el personal que ha de vetllar pel trànsit ho estava, de preparat? Vull dir: eren conscients de la perillositat a la quina han estat i estan exposats? I em refereixo al cos de policia i de bombers que fan guàrdia dia i nit. Des d’aquest Altaveu felicitar-los i donar-los-hi les gràcies per vetllar per la nostra seguretat.

Un cop exposades les preguntes que tota persona segurament s’ha fet, ara les preguntes més tècniques: aquest joc acció-reacció és perillós, cal avançar-se al risc. Abans de l’esllavissament de l’agost passat la polèmica era si les administracions estaven informades, però després hem vist que si no ho estaven era el seu deure estar-ho. Que el nivell de risc cartografiat era inferior al real, i això després de diverses revisions de la cartografia de riscos geològics. En tot cas no es pot negar que actualment aquesta exposició al risc és innecessari. Per què no desviaven el carril de pujada quan hi havia la recent alarma taronja per pluges?

L’anunci de la construcció d’una escullera a primera línia d’exposició al risc és una acció planificada? La coincidència de la decisió amb l’afectació de la tanca de fusta indica una relació causa-efecte, o sigui una reacció a posteriori. De nou, han estat informats els operaris? Tenen opció de negar-se? Està clar que sobre aquest punt ens falten contrapoders. El reforç dels paraments amb una malla electrosoldada… ara? I per què no a inicis de la tardor sabent que en aquesta estació de l’any plourà i l’aigua afavorirà més despreniments? De nou anem a remolc dels esdeveniments i a ningú se li escapa que un dia la sort no ens acompanyarà més. 

De ben segur que s’està actuant amb molta diligència, però cal una major anticipació i actuar de forma planificada per fer front a un problema que tindrem durant uns quants anys.