La loi ne protège pas les innocents mais les "présumés innocents…"  -Jakie Baudelaire- 

En tercer lloc, i després d’una lectura atenta dels autes de la fiscal, la batlle i la magistrada, vull destacar tres punts summament greus en el marc d’un procés judicial:

A) Afirmacions incorrectes o falses, inexactes. La magistrada afirma el següent: “De fet, la primera vegada que la querellant esmenta haver patit una violació és quan va al Servei d’urgències, set dies desprès” (perdoneu les faltes d'ortografia, l’únic que faig és tornar a transcriure el text de l’aute). FALS! Si haguessin llegit la declaració de la querellant, en el foli 14 de la declaració davant la batlle, haurien pogut evitar aquest error, ja que és força clar que hi diu que va parlar amb una amistat, i que aquesta amistat li va aconsellar que es posés en contacte amb l’ADA. També es fa referència a la mateixa mediadora de l’Associació de Dones d’Andorra, fins i tot, a la treballadora social d’Escaldes-Engordany! I també va parlar amb una exalumna (hi ha constància d’aquesta conversa de Messenger).

Evidentment, a la part acusadora li interessarien la declaració i el testimoni de la mediadora de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), persona que va parlar des del primer moment amb la víctima i li va aconsellar, arran de la seva versió dels fets, que denunciés aquesta agressió sexual davant del Servei de Policia i, a més, va acompanyar la denunciant al Servei d’Urgències perquè se li fes l’examen mèdic. Cal precisar que, en d’altres casos de violència de gènere, sempre s’havia demanat el testimoni o la valoració de la mediadora, però en aquest cas en concret no es va fer, cosa que també va deixar astorada i desencisada la mateixa mediadora de l’ADA. Perquè, segons les seves paraules: “En vint anys, és la primera vegada que passa això!”. No la van fer testificar encara que ella fos qui va acompanyar la denunciant al Servei de Policia i a la clínica! Però, fet curiós, sí que van trobar interessant fer testificar un oficial del Cos de Bombers (el superior del bomber acusat). Puc entendre quan s’al·lega que els testimonis proposats per la part denunciant no són “testimonis directes”; ara bé, l’oficial convocat per declarar tampoc no és un testimoni directe, senyores! En principi, s’haurien d’aplicar els mateixos criteris en els vostres arguments! Tanmateix, convé remarcar que aquest oficial  va ser acusat d’apallissar la seva exparella, un perfil que posa en evidència una conducta conflictiva greu i versions poc creïbles. Perquè sembla que s’estiguin encobrint les seves vergonyes pudents respectives. És força desencisant el fet que aquests individus puguin continuar exercint les seves funcions com a bombers després d’haver perpetrat tals actes abjectes i que una direcció de bombers pugui acceptar aquestes conductes amb tota impunitat. Aquestes accions no fan res més que vehicular la imatge d’un cos còmplice de vulneracions dels drets fonamentals dels ciutadans i amb una manca d’ètica professional impressionant. Però, el fet que el Cos de Bombers d’Andorra no disposi d’un codi deontològic ja deixa en evidència llacunes importants pel que fa als valors morals i cívics d’aquesta professió en aquest país. 

B) Després de la lectura del sumari de la policia i dels autes, això sembla el joc infantil del telèfon, no sé si us en recordeu: consisteix a xiuxiuejar una frase a cau d’orella del jugador següent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informació en cada anella de la cadena, que ha de ser substituïda per la imaginació del jugador, que creu reconèixer certes paraules. Però aquí el “joc” és massa greu per ser considerat una diversió, almenys per a la víctima! I fa ressaltar la manca d’ètica professional i seriositat d’aquests agents de policia, de la fiscal, la batlle i la magistrada. Us ho explico millor: d’una banda, tenim un sumari que indica que la infecció és estrictament femenina, ja que algú ho va dir; d’altra banda, tant la batlle com la fiscal i la magistrada fins a dia d’avui no han llegit el contingut del CD (consta en els autes l’existència d’un CD –vid. el foli 3– en què hi ha totes les converses de WhatsApp i d’Instagram  del telèfon de la denunciant, del qual no s’ha extret la totalitat de les converses i arxius d’interès. Consta únicament en els folis 15 i 16 la reproducció d’alguns dels missatges de WhatsApp, però no de tots, i no s’hi troben els que es van enviar a través de les xarxes socials). Es va considerar que el contingut no és rellevant. Ara bé, m’agradaria poder entendre com una fiscal i una batlle poden qualificar de “no rellevants” la totalitat de les converses intercanviades, quan NO les han llegit, tal com reconeix la mateixa batlle davant la denunciant, en el moment de la declaració; cito el foli 15: “Sí, no, no, "nosaltres" tenim, el que passa… bueno, sí, m’ho he estat mirant i el que passa és que hi ha molta informació i no està gaire ben endreçada, "llavors", no l’he vist aquest missatge, que si em diu que… Però, vaja, que ens el pot ensenyar? El té aquí?” Com es pot valorar la rellevància d’una prova després d’haver fet una lectura transversal, tergiversada o selectiva del seu contingut? I fins i tot, ometent diversos detalls de molta importància per aclarir les versions donades.

Aquesta no lectura o lectura parcial o selectiva feta per la batlle provoca problemes i, fins i tot, distorsions dels discursos tant de la víctima com del bomber acusat, tenint en compte que la magistrada afirma en el seu aute que la denunciant va contactar l’oficial de bombers per dir-li que l'acusat era “un golfo” i que “van de sementals”; aquí tenim un problema greu, ja que la denunciant només va retranscriure les paraules del bomber acusat d’agressió sexual, no són pas les seves de paraules o valoracions! En realitat, si haguessin llegit, íntegrament, el contingut del CD podrien constatar que és l’acusat qui qualifica els seus companys de “golfos” i que s’autoqualifica de “semental”; a veure, no és pas la denunciant qui tracta amb cavalls (vegeu les captures de pantalla).

C) Ara bé, també es pot considerar com un tipus pervers d’oratòria la que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant arguments aparentment vàlids, que, després d’una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Fan ús demagògic de les eines de la retòrica com, per exemple, diverses omissions, algunes ja citades: es presenta informació incompleta i se n’extreuen possibles problemes, objeccions i dificultats, la qual cosa resulta en la presentació d’una realitat falsejada sense recórrer directament a la mentida.

Un exemple que també cal assenyalar com a incorrecte o omissió és en el segon paràgraf de l'aute, ja que afirma que l’informe mèdic (vid. el foli 7) del 19 de març del 2018 no constata lesions, quan si en fem la lectura sí que s’hi recull una lesió a la pell, concretament, a la cara lateral del braç dret, que és compatible amb la versió de la denunciant, que assegura que l’acusat la va arrossegar pels cabells fins al mirall, moment en què la perjudicada es va fregar el braç i hi va haver la lesió (cremor, fricció...) recollida en l’informe de la clínica, set dies després dels fets. I, que la mateixa mediadora de l’Associació de Dones d’Andorra va veure a la clínica. 

La mateixa magistrada en el seu aute fa diverses afirmacions falses sobre els fets i treu sovint suposicions que denoten prejudicis negatius envers la querellant. tenint en compte que també és INCORRECTE  l’Aute quan diu que a les fotos del denunciat, publicades per la denunciant al Facebook, no es fa cap referència a una agressió sexual o semblant, però al peu de la mateixa foto hi escrigué: “I fins i tot en el sexe s’ha de saber respectar l’altre. Som persones, no bèsties!” Si en lloc de mirar només les fotografies publicades en xarxes socials com Instagram també llegíssiu els textos que hi ha sota les imatges veuríeu que sí que es parla sovint d’agressió. Però, és clar, llegir és massa feixuc per a vosaltres, o almenys això sembla… 

A més a més, i fet curiós, en el sumari de la policia hi consta una anotació desfavorable, i no és pas sobre la denunciant sinó sobre el bomber acusat d’agressió sexual, ja que aquest individu consta als arxius de la Policia d’Andorra per un delicte major de furt! (delicte perpetrat l’any 2011). Aquest fet  tampoc no va tenir incidències perquè continués exercint de bomber, de funcionari públic! Honestament, no ho entenc, a aquest ritme tindrem més funcionaris públics que treballen amb penals que no pas de detinguts a la Comella.

Malgrat això, tant la batlle com la magistrada fan ús demagògic d’una de les eines de la retòrica, és a dir, la dimonització de la denunciant, que consisteix a associar una idea o una persona amb valors negatius, amb l’objectiu que aquesta idea o persona siguin vistos negativament. D’aquesta manera és més fàcil dir que és la dona la porca o l’“enutjada”. Si us plau, si estem parlant d’un magribí que fa 1,60  no pas de Brad Pitt! Per favor! Feu una lectura simplista i discriminatòria de la realitat i d’aquesta forma aconseguiu no considerar les altres possibilitats, lectures. 

Finalment, després d’enumerar una llista de negligències, omissions, informacions falses, etc., tenim el pompó de la demagògia; cito les paraules de la magistrada: “La decisió de la batlle instructora és raonada i degudament fonamentada.” M’agradaria saber com un raonament pot ser vàlid quan no té en compte totes les premisses inicials: no vau llegir íntegrament la totalitat de les proves presentades per la denunciant, vau ometre indicis que hi havia tant en l’informe clínic com en les converses intercanviades entre l’acusat i la denunciant, feu orella sorda als testimonis de la part acusadora… 

“Fonamentada” en què? En els vostres prejudicis, que us porten a actuar d’acord amb els vostres valors o ideals, sovint  basats en estereotips, les vostres de frustracions com a dones, ja que és més fàcil dir que és l’altra dona la “porca”, la “prostituta”, etc., perquè no es correspon amb el vostre perfil o definició de dona “convencional”. Puc afirmar una cosa: no us heu basat en les lleis vigents en aquest país, com ara l’article 5.f  i l’article 18.2 de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica i la  Llei 13/2019, del 15 de febrer, per la igualtat de tracte i la no-discriminació.

Probablement, no estan gaire ben “endreçades” per al vostre raonament, d’aquí que tampoc no les vau llegir íntegrament.

Per acabar, tinc una pregunta per al senyor Xavier Espot Zamora, aleshores ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior: vós vau afirmar, en una carta formal,   que, vau requerir a la direcció del Cos de Policia informació sobre totes les actuacions policials practicades en aquest cas (això, en data 2 d’agost de 2018). Com és que no vau identificar en aquesta “investigació” cap de les irregularitats i negligències que són evidents en el sumari? La direcció del Cos de Policia les va amagar? Vós no vau voler veure o no ho vau voler admetre? Com és que algú com vós, que vau exercir com a batlle, no us vau adonar que els agents de policia en realitat no van fer cap diligència adient en aquest tipus de casos de violència sexual, com són un  reconeixement ocular del lloc dels fets i portar de seguida l’acusat a la clínica per practicar-li els exàmens mèdics oportuns, ja que hi ha constància d’una infecció en el mateix informe clínic aportat per la denunciant? Ni tampoc van fer un informe sobre la integralitat del contingut de les converses intercanviades via Instagram i WhatsApp?  Més fàcil per a vós fer passar una dona  per porca o imbècil que obrir expedients a uns agents de policia que no tenen cap ètica professional? En les novetats legislatives amb l’aprovació recent de la Llei sobre la igualtat i la no-discriminació només es tracta sobre la discriminació que es pot fer envers els homosexuals, no hi consta cap article en relació amb la nacionalitat, el sexe, etc.? Tots comptem? N’està segur, senyor cap de Govern?