Sembla que ja hi ha pressupost per l’exercici 2020, i que contindria unes despeses de 470 milions d’euros, que representaria un increment del 6% respecte als 443 milions pressupostats per l’exercici 2019.

Si l’economia creix en el mateix percentatge, aleshores no hauria de ser massa problemàtic, el problema seria si la despesa creix més que l’economia, perquè aleshores solament hi ha dues opcions: més deute i més impostos.

Les perspectives de creixement de l’economia pel proper any no semblen que hagin d’estar al nivell de l’increment de la despesa. Els millors anys de la dècada passada van ser el 2006 i 2007, amb  creixements de l’ordre del 2,5% respecte a l’any precedent, i no es preveu cap esdeveniment positiu que generi aquestes expectatives de creixement per a l’exercici 2020.

Que la despesa de l’Administració central creixi no és cap novetat. I el nou Govern continua en el mateixa tendència que l’anterior, que tot s’ha de dir, malauradament no hauria de ser un model a seguir.

Si ens fixem en els comptes de la darrera dècada, i segons les dades del servei d’estadística:

l’economia va créixer el 8,2% en 10 anys, la població es va incrementar el 8%, i el nombre d’assalariats es va mantenir estable. Però això no va ser cap obstacle perquè les despeses de l’Administració central presentin la següent evolució:

En el mateix període, la despesa de l’Administració central haurà triplicat el creixement de l’economia del país; a més l’anterior executiu va aplicar un criteri força enverinat i pervers: reduir les inversions pressupostades per augmentar la despesa corrent, que presentaria un creixement de quasi cinc vegades l’increment de l’economia.

I com s’ha fet front a aquesta despesa?

• Deute: el 2010 es va tancar amb un deute de l’Estat andorrà de 716 milions d’euros i al 2018 ja superava de poc els 900 milions d’euros
• Més ingressos: via nous impostos (imposició directa) i via dividends de l’operador de telecomunicacions.

Sobre la imposició directa, millor no comentar res, perquè seria per llogar-hi cadires.

Si ens fixem en el pressupost pel 2019, els ingressos serien:

• Imposició Indirecta, els ingressos del 2018 van ser inferiors als del 2017, i pel 2019 s’hauria de recaptar un 5,5% més que al 2018, i no semblaria molt prudent aquesta previsió, estem parlant de 15 milions d’euros.
• Imposició Directa, els ingressos previstos són pràcticament els mateixos que els de 2018.

La previsió d’ingressos per al 2019 no és molt realista, i hauria de presentar tensions per fer front a les despeses. Caldrà veure de forma detallada la previsió d’ingressos que permeti cobrir un increment de la despesa del 6% pel 2020.

Amb aquests antecedents, i arribats aquí, el problema és el futur, anys 2020 i propers... on està el límit?

És evident que l’Administració central té un problema important amb la despesa, però fins a la data solament s’ha volgut actuar sobre els ingressos, en un evident exercici de negligència i irresponsabilitat.

Però les actuals fonts d’ingressos estan al límit, i l’actual executiu hauria de donar explicacions de per què la despesa ha de continuar creixent a ritmes superiors als de l’economia i, sobretot, com actuarà per front a la despesa creixent: via endeutament o incrementant els impostos? I si ha de ser incrementant els impostos, caldria saber si el Govern continuarà amb el sistema actual, tan injust, irracional com poc adaptat a les necessitats i reptes que té plantejats el país.