No soc polític, no soc ‘influencer’ i tampoc soc escriptor; només soc el Carles Font, professor d’educació física de l’Escola Andorrana de Batxillerat.

Mitjançant aquestes paraules voldria, en primer lloc, donar visibilitats a tots els ‘invisibles’ que la nostra societat, dita avançada, havia oblidat.

Gràcies a tots els sanitaris. Gràcies a tots els treballadors dels ‘súpers’: caixeres, empleats de tots els departaments, als transportistes  com també a totes les dones de fer feina o treballadores del sector hoteler que moltes vegades treballeu per 7 euros l’hora. Espero i desitjo que algun dia pugueu cobrar el sou digne que us mereixeu.

Aquesta pandèmia no entén de colors ni de ‘castes socials’. A tots els quins fins ara éreu ‘visibles’ (polítics, gent honorable...) ara és el moment de ser els ‘invisibles’ per tal d’ajudar i de reconfortar tots aquells que ho necessiten

Gràcies als taxistes i a tot el personal dels comuns i empreses encarregades de la neteja. Gràcies als mitjans de comunicació per la tasca que realitzeu.

Molt particularment voldria donar els meus ànims a tot el personal ‘invisible’ de les escoles: col·laborador/es, cuineres, monitores i secretàries administratives, ja que ells han estan en tot moment donant-ho tot des del primer moment!

Ànims també per a tots els meus companys de feina que ho estan passant malament.

Gràcies també a tot el servei d’ordre i als bombers que esdevindreu molt importants per tal d’assegurar que tothom faci el correcte.

Aquesta pandèmia no entén de colors ni de ‘castes socials’. A tots els quins fins ara éreu ‘visibles’ (polítics, gent honorable...) ara és el moment de ser els ‘invisibles’ per tal d’ajudar i de reconfortar tots aquells que ho necessiten.

Només em queda donar el meu suport a tothom.

Des del meu confinament i de tot cor faré tot el que faci falta per ajudar.

I com deia César Manrique: “el mayor negocio de un gobierno es su educación”