Com explicava en un article anterior, avui en dia, Internet és poder treballar o teletreballar, poder accedir a l’educació, però també a la salut, al lleure, a la informació, a les comunicacions. Internet és molt més que un servei. Internet és un dret. Un dret bàsic de la ciutadania i no pas un servei comercial de les empreses de telecomunicacions. És una eina fonamental per al desenvolupament de la ciutadania de tot el món, i no només d’alguns països.
Cal garantir-ne l'ús, els drets i els deures, com s’ha fet amb la justícia, la salut i l’educació. I hauríem d’exigir que tothom sigui igual davant aquest dret bàsic, sense distinció del seu poder adquisitiu, raça, color, sexe, nacionalitat, religió, origen... L’hem de treure de la lògica comercial.
Fa uns dies, un problema tècnic en una empresa dels Estats Units va deixar una bona part del planeta sense Internet. Un efecte papallona que ens ha de fer reflexionar. S’han d’extreure les lliçons d’aquesta fallada «general» per poder evitar que es pugui repetir en el futur.
“S’ha fet públic recentment que, per a la negociació de l’acord d’associació amb Europa, l’estatut d’Andorra Telecom, com a monopoli d’Estat, podria estar en dubte. Hem d’afrontar aquest fet, es produeixi o no, com una oportunitat per al nostre país. Hem de plantejar-nos molt seriosament, abans de tancar la negociació amb la UE, qualificar Internet com un dret social, donant-li un tractament fora d’un àmbit comercial i de les regles del mercat”
Tot i ser molt jove, Internet ha esdevingut indispensable per gairebé tot, tant per a les persones, com per a les empreses. Tots tenim a casa alguna espelma per si marxa la llum, i les empreses tenen grups de subministrament elèctric continuat. Però si ens quedem sense Internet, no tenim cap alternativa.
Cada setmana podem veure com atacs informàtics aturen l’activitat d’empreses, i algunes d’elles han de pagar milions per alliberar els seus sistemes. Aturar informàticament o deixar sense Internet, una companyia, equival a paralitzar-la. No fa gaire van aturar el subministrament de petroli als Estats Units amb un atac de ‘ransomware’; Una caiguda de la xarxa pot suposar aturar serveis, gairebé bàsics o imprescindibles.
Quant temps pot sobreviure una empresa paralitzada, sense accés a Internet i als seus equips informàtics?
Més enllà de les actuacions criminals o de les fallades tècniques, la lògica mercantilista també pot ser una dificultat per accedir a la xarxa. I avui per avui, la xarxa és vital per a l’economia.
S’ha fet públic recentment que, per a la negociació de l’acord d’associació amb Europa, l’estatut d’Andorra Telecom, com a monopoli d’Estat, podria estar en dubte. Hem d’afrontar aquest fet, es produeixi o no, com una oportunitat per al nostre país. Hem de plantejar-nos molt seriosament, abans de tancar la negociació amb la UE, qualificar Internet com un dret social, donant-li un tractament fora d’un àmbit comercial i de les regles del mercat.
Hem de garantir a les empreses i als ciutadans d’Andorra, que no perdrem la connexió de la xarxa global en tots els nostres dispositius actuals o futurs, vetllant per a què continuï essent un servei universal en tot el nostre territori. També s'ha de garantir la neutralitat de la xarxa per oferir a tots els ciutadans, a totes les empreses, a totes les ‘startups’ i a tots els emprenedors, les mateixes oportunitats per a crear, desenvolupar les seves activitats i els seus negocis ‘on-line’, en igualtat de condicions, siguin quines siguin les empreses de telecomunicacions que operin en el mercat andorrà en un futur.
No podem perdre més temps, i ens hi juguem molt. Ens hem de posar a treballar ja!