“A sobre que regalo el meu temps per ajudar, he de fer una formació obligatòria?”. Oi que quan es tracta de fer un treball acadèmic, començar una nova feina, cuinar una recepta que no hem preparat mai, canviar de telèfon mòbil, preparar una rutina pel gimnàs o organitzar un viatge, ens informem prèviament per a que allò que volem fer surti bé, sense plantejar-nos el per què? Amb el voluntariat, ja sigui nacional o internacional, passa el mateix.

Segons la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra, aquest es caracteritza per ser continuat, altruista, responsable i solidari; realitzat de manera autònoma i lliure; desenvolupat per entitats públiques o privades sense afany de lucre; efectuats fora de l’àmbit d’una relació laboral; i no retribuït, sense perjudici del dret al reemborsament de les despeses produïdes.

“Per garantir que la seva acció sigui exitosa i beneficiosa per a totes les parts implicades, el voluntariat de Cooperand ha de fer una formació (obligatòria i gratuïta) de 28 hores, prèvia a l’experiència”

S’ha de tenir en compte que el fet que sigui altruista, solidari, realitzat de manera autònoma, lliure i no retribuïda, no és sinònim de tenir carta blanca per fer el que es vulgui. Posem-nos en la següent situació: quan tenim visites a casa, deixem que facin el que volen o hi ha unes normes bàsiques que han de respectar? Doncs, a l’hora de fer un voluntariat, també ens hem d’adaptar a les rutines i costums del lloc on anem. La persona voluntària s’ha de guiar per uns drets i deures, i ha d’actuar tenint en compte que els seus actes tindran una sèrie de repercussions.

La col·laboració amb la contrapart (beneficiaris directes) és bàsica en qualsevol voluntariat. Qui millor que ella per dir quines necessitats té i la manera en què funcionen les coses? Les bones intencions no són suficients, i per tal que l’acció sigui útil i tingui un impacte positiu, la col·laboració i la comunicació amb la contrapart han de ser constants. Quan es fa un voluntariat, s’adquireix un compromís i una responsabilitat. Cal tenir clar que allà no es pot fer les coses igual que aquí; hi ha maneres diferents de fer-les i depenen dels recursos dels quals es disposa. Partint del fet que la finalitat de l’acció d’una persona voluntària és que aquesta acabi desapareixent, perquè la seva ajuda ja no sigui necessària, s’ha d’empoderar a la contrapart i aprofitar les seves eines, sense caure en estereotips ni prejudicis.

Per tot això, per Cooperand, que fa més de 10 anys que porta voluntariat a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia), per ajudar a la infància i l’adolescència en risc, la formació del voluntariat és fonamental. Per garantir que la seva acció sigui exitosa i beneficiosa per a totes les parts implicades, el voluntariat de Cooperand ha de fer una formació (obligatòria i gratuïta) de 28 hores, prèvia a l’experiència. En aquestes quatre sessions formatives es tracten temes com el coneixement de la pròpia entitat, els drets, deures i funcions de les persones voluntàries, el perfil dels i les menors i joves amb qui es trobaran, la contrapart i el xoc cultural, entre d’altres. A més, es compta amb professionals de diversos àmbits i antics voluntaris per enriquir la formació i poder resoldre dubtes de qualsevol tipus. Encara que durant l’estada a Bolívia és impossible recordar tot el què s’explica, les persones que han realitzat el voluntariat acaben agraint i reconeixent la importància d’aquesta formació prèvia i de la cohesió de grup que es fa al llarg de les jornades.