Tothom a Andorra desitja que el conflicte Rússia-Ucraïna s’aturi el més aviat possible pel bé de les poblacions innocents i per la pau mundial davant de l’amenaça nuclear en cas d’empitjorament de la situació amb l’escalada en armament. Recordem el desastre nuclear dels bombardejos atòmics dels americans sobre Hiroshima i Nagasaki al Japó l’any 1945. Avui en dia, amb la tecnologia existent, el desencadenar d’un conflicte nuclear seria terrible per a la supervivència de la nostra humanitat. Esperem que els dos països puguin trobar la via del diàleg i de la pau pel bé de tots, negociant la neutralitat d’Ucraïna i la seva no adhesió a l’OTAN línia vermella històrica de Rússia. El futur ens dirà la tria del president d’Ucraïna Zelensky pel seu poble que es troba ben sol, físicament parlant, ara per ara, en un combat amb armes enviades per la UE, amb encoratjaments i suport llunyans dels occidentals i sense una ajuda humana militar de l’OTAN.

Recordem que qualsevol guerra té un començament i un final. Esperant que el final sigui el més aviat possible. Des del meu humil punt de vista, davant de la nostra situació geopolítica complexa, Andorra, un petit país, hauria de lamentar la invasió, encoratjar al diàleg diplomàtic entre els dos països, enviar ajuda humanitària, acollir ucraïnesos familiars de residents i respectar la seva neutralitat històrica; garantia de pau i de bones relacions internacionals amb tots els països. El Govern d’Andorra havia de tenir tres coses en ment abans de posicionar-se. Primer, ser conscient del pes del nostre país en l’escenari internacional. Segon, conservar la unitat de la població cosmopolita que tenim amb sis cents russos que van triar viure a Andorra. Tercer, projectar-se en el temps, des de la neutralitat, per arribar després de la resolució del conflicte amb nous possibles escenaris econòmics que podrien néixer arran de les sancions contra Rússia aplicades per l’Occident.

Tots sabem que la invasió de Rússia a Ucraïna no respecta el dret internacional igual que alguns conflictes armats dels Estats Units i l’OTAN amb la tècnica militar del ‘carpet bombing’ que va devastar zones senceres del planeta i matar milers de civils innocents. Recordem que l’Occident ha condemnat Rússia amb sancions econòmiques fortes a les quals Andorra s’hi ha sumat perdent així la seva neutralitat amb sancions directes contra un país. La pregunta és si aquestes sancions podrien ser una arma a doble tall tant per l’Occident en general, com per Europa i per Andorra.

“Podem afirmar que el més gran impacte del conflicte sobre les nostres economies és la inflació galopant, és a dir un fort augment dels preus de l’energia, del carburant i de retruc de tots els productes en general.  Amb aquesta pèrdua de poder adquisitiu, el Govern d’Andorra tindrà l’obligació de donar resposta a l’augment de l’empobriment de les famílies”

Si al principi es parlava de l’exclusió total de Rússia pel que fa el ‘swift’, principal sistema de pagament del comerç internacional, Occident va optar finalment per una exclusió parcial: “només els bancs russos que fan operacions de compra-venda d’energia poden utilitzar el ‘swift’”. Aquest fet fa ressaltar l’evidència de la dependència d’Europa a nivell del gas i del petroli de Rússia. Cal ser conscients que tocant a la cadena del sistema de pagaments internacionals, els dirigents europeus, han posat en perill immediat transaccions i grans empreses europees que fan negocis amb Rússia. No oblidem que Rússia és un dels més grans proveïdors en energia i en matèries primeres del món: petroli, gas, cereals, fertilitzants agrícoles, níquel, alumini, fusta, carbó, paladí i altres.

Si les sancions afecten la moneda i l’economia russa en general, podríem anticipar un impacte desastrós en la zona euro segons les decisions del Kremlin i originar l’asfíxia econòmica dels països hostils a Rússia provocant penúries greus. La pregunta és: quants dies podria aguantar Europa sense Rússia i Rússia sense Europa? Mirem la dinàmica acció-reacció, atac/contra-atac. Agafem l’exemple d’Alemanya, molt dependent del gas rus, atura momentàniament el projecte de gasoducte Nord Stream2 per alimentar Alemanya amb gas rus a un preu raonable. Què fa Rússia? Aproximar-se a Xina, passar un acord amb Xina per construir un gasoducte que l’alimentaria, cada any,  fent arribar fins a 50 miliards de metres cúbics de gas rus.

Què fa Rússia sense ‘swift’? Passar un altre acord amb Xina. Xina i Rússia, coneixent el poder actual d’Occident, fa anys que treballen per un ecosistema rus (SPFS) -xinès (CIPS)- independent alternatiu al ‘swift’. Amb aquests substitutius al ‘swift’, l’aliança de Xina, gran fàbrica del món, i Rússia, un dels més grans exportadors de matèries primeres i energia del món, podria, suposadament,  en un futur, dominar les transaccions bancàries internacionals i tenir “la paella pel mànec” i fins i tot , podria arribar a aïllar els països hostils?

Què fa Rússia davant de la prohibició d’efectuar vols per sobre del territori europeu? Prohibició recíproca generant una pertorbació dels plans de vols. La impossibilitat de volar per sobre de Rússia, gran territori, fa que els vols comercials de mercaderies entre Europa i Àsia, gran fàbrica mundial, siguin més llargs i de fet molt més cars amb una repercussió evident sobre els preus dels productes finals de la zona euro i amb una repercussió perceptible sobre la cistella dels consumidors finals.

Podem afirmar que el més gran impacte del conflicte sobre les nostres economies és la inflació galopant, és a dir un fort augment dels preus de l’energia, del carburant i de retruc de tots els productes en general.  Amb aquesta pèrdua de poder adquisitiu, el Govern d’Andorra tindrà l’obligació de donar resposta a l’augment de l’empobriment de les famílies. Recordem que hi ha tres elements que poden generar inflació. Primer, el desequilibri de l’oferta i la demanda, la inflació dita clàssica. Segon, la creació monetària dels bancs centrals en marxa des de la crisi del 2008 i molt accentuada amb la crisi de la Covid. Tercer, la desorganització general de la logística.

Acabaré parlant de la sanció occidental relativa a la congelació de la meitat de les reserves del banc central de Rússia. Aquesta sanció atesta de la no-garantia de seguretat de les reserves d’un país detingudes a l’estranger i podria generar desconfiança de certs Estats. També, amb les sancions i les multes americanes extraterritorials, molts països com Xina i Rússia havien iniciat el procés de ‘desdolarització’ intentant girar l’esquena al dòlar. Ens podríem fer la pregunta si les sancions contra Rússia podrien produir un efecte dominó que faria néixer nou ordre monetari mundial marcat per la fi de l’hegemonia del dòlar? Tots els escenaris són possibles a nivell mundial.

A més a més de totes aquelles mesures citades anteriorment, tenim la llista negra de la UE amb el nom de 60 empreses russes i de 70 oligarques russos a sancionar. Els estats de la UE qualificats de ‘democràtics’ i Andorra, han permès canvis legislatius per sancionar els noms d’aquesta  llista negra. En certs països veiem confiscació dels seus béns, de les seves cases, dels seus vaixells i altres. Occident, incloent Andorra, ha obert la capsa de Pandora. En obrir-la, esperem que no s’escapin del seu interior tots els mals del món.