Com deia el Carl Von Clausewitz, impulsor de la teoria militar moderna, “la guerra és la continuació de la política per altres mitjans”. Si la guerra està decidida per uns dirigents polítics o a vegades per uns moviments civils amb finalitats polítiques, els que pateixen sempre de les atrocitats de la guerra són les poblacions innocents que no han demanat res i que no han decidit res.  

Quantes guerres hem tingut en la història recent de la nostra humanitat després de la Segona Guerra Mundial? Quants genocidis? Si fem memòria ens podem recordar d’alguns conflictes armats com el de l’ex-Iugoslàvia, Afganistan, Iran, Iraq, Síria, Líbia, Sèrbia i Kosovo i altres. Quants nens, quantes dones quants homes van morir en zones de conflicte? Persones innocents que l’únic que volien és viure en pau i feliços lluny de la salvatjada de la Guerra. Només pensar-hi em trenca el cor. 

Quantes infraccions al Dret internacional hi ha hagut al llarg de la Historia pel tema bèl·lic? Quantes incloent l’OTAN? Se sap que darrere qualsevol conflicte armat hi ha el negoci de les armes. Sabem que des de sempre hi ha hagut maniobres per generar conflictes armats al servei del poder i dels diners, dos elements que lamentablement manen el món al detriment de les poblacions. 

Ara el món està centrat en la guerra entre Rússia i Ucraïna. Una guerra que preocupa de sobte l’escenari internacional. Escoltant els mitjans de comunicació semblaria que és un conflicte nou. En realitat, no ho és. És un conflicte complex que existeix des del 2014 en la zona del Donbass, a l’Est ucraïnès, una zona amb moviments independentistes pro-russos amb el suport d'intervencions militars de Rússia. Nens, dones i homes innocents perden la vida via atacs on hi ha hagut més de 14.000 morts en 8 anys. Em faig la pregunta: com pot ser que no s’ha sentit parlar de tot això en els mitjans de comunicació occidentals? Què ha fet la comunitat internacional per aturar el conflicte i per garantir el respecte dels acords de Minsk firmats l’any 2014 i 2015?  Acords que tenien com a objectiu posar fi al conflicte Rússia-Ucraïna. Van ser 8 anys terribles pels ucraïnesos i pels russos. Recordem que molta gent d’aquests dos països té família en el país veí: cosins, germans, pares, fills, nets, tiets, padrins. No hem d’oblidar les arrels històriques russes d’Ucraïna. De fet, és un territori on moltíssimes persones parlen rus, són de cultura russa i se senten russes. La geopolítica és més complexa que la visió simplista i sovint maniquea servida pels mitjans de comunicació occidentals. Intentem fer una anàlisi de tot plegat. 

Quins són els motius invocats per Rússia? Des de fa dècades i encara més, des de l’inici del conflicte de Donbass, Rússia se sentiria ‘humiliada’ i ara ‘amenaçada’ per l’OTAN (aliança militar occidental dominada pels Estats Units encara en vigor en plena expansió) via Ucraïna país veí. Cal dir que els dos titans, Rússia i Estats Units, tenen una desconfiança històrica mútua. Em recorda la situació dels Estats Units a l’any 1962 amb la crisi dels míssils de Cuba quan el president americà Kennedy va demanar a Rússia de treure els míssils russos de Cuba i havia avisat d’un atac nuclear en cas de no respecte de la demanda. En aquell moment els Estats Units se sentien amenaçats per Rússia. En 12-13 dies de gran tensió internacional on es parlava de tercera guerra mundial, els russos van acceptar de retirar els seus míssils de Cuba per evitar una guerra nuclear. Segons Rússia, els míssils russos de Cuba van ser la seva resposta a l’amenaça dels míssils americans posicionats a Turquia en aquell moment.  

Arran “del no respecte de les promeses fetes pel Bloc occidental de no expandir-se a l’Est” a l’època del consentiment de la caiguda del mur de Berlín l’any 1989 i de la desintegració del Pacte de Varsòvia (antiga aliança militar de l’ex URSS) l’any 1991, Rússia no confia en l’OTAN. De fet, Putin reprotxa a l’OTAN cinc onades d’expansió a l’Est

Arran “del no respecte de les promeses fetes pel Bloc occidental de no expandir-se a l’Est” a l’època del consentiment de la caiguda del mur de Berlín l’any 1989 i de la desintegració del Pacte de Varsòvia (antiga aliança militar de l’ex URSS) l’any 1991, Rússia no confia en l’OTAN. De fet, Putin reprotxa a l’OTAN cinc onades d’expansió a l’Est. 

A més, la portaveu del ministeri d’Afers Exteriors de Rússia, Maria Zajárova, explica l’amenaça biològica de “l’existència d’una xarxa de laboratoris biològics militars del Pentàgon americà implantats en el territori ucraïnès”. Una por russa reforçada amb la recent hipòtesi de la fuita accidental de la Covid19 del laboratori P4 de Wuhan. D’altra banda, Victoria Nuland, subsecretària dels Estats Units dels afers polítics va confirmar, davant del Senat americà, l’existència d’uns laboratoris biològics implantats a Ucraïna. Va insistir sobre la importància de protegir-los en període de conflicte.

Quina anàlisi podríem fer sobre l’eficàcia de les sancions triades per la UE contra Rússia per aturar el conflicte? Des del meu humil punt de vista, podrien tenir un efecte bumerang per a la zona euro. Posar oli al foc i demonitzar el President Putin no arreglarà res a nivell del conflicte al contrari. Alimentarà les tensions internacionals i dividirà el món en dues bandes. Només la via de la diplomàcia podia arreglar la situació. Rússia, gran potència nuclear, país amb recursos importants, poc endeutat, podria viure dos anys sense la UE. En canvi la UE molt endeutada i molt dependent de l’exterior tindria moltes dificultats per aguantar uns mesos sense Rússia. No oblidem que Rússia és un gran proveïdor de la UE en petroli, gas, fusta, titani, alumini, blat i altres. Amb l’anunci de les sancions, que veiem? que l’empresa russa Gazprom acaba de firmar un acord amb Xina per fer un gasoducte per alimentar Xina fins a 50 miliards de metres cúbics anuals de gas natural a baix preu. Cal ser conscients de la dependència energètica i matèries primeres que té la UE cap a Rússia i què segons les decisions del Kremlin, Europa podria patir en un futur pròxim de fallides de grans empreses que treballaven amb Rússia, de penúries molt greus provocant una inflació desastrosa generant un gran empobriment de les poblacions de la zona euro. Ningú sap el que pot passar però ja podem preparar-nos a aquestes eventualitats. 

Pel que fa el posicionament d’Andorra, penso que havíem de triar LA NEUTRALITAT lamentant evidentment la realitat de la guerra. Per a mi, els dirigents del nostre país havien de ser pragmàtics davant de la gravetat de la situació. Abans de prendre decisions, havien de contestar a les cinc preguntes bàsiques següents: 

1) Com Andorra podia ajudar a les persones que pateixen dels horrors de la guerra? Resposta- Tal i com ha fet Andorra posant en marxa un pla d’ajuda humanitària. Enviant aliments, medicaments i vestimenta i oferint la nostra hospitalitat als ucraïnesos, familiars dels nostres residents 

2) El fet que Andorra  aprovés sancions directes contra Rússia, canviaria alguna cosa a nivell del conflicte Rússia-Ucraïna ? Resposta: No

3) Si Andorra aprovés sancions directes contra Rússia, podria tenir represàlies? Resposta: Sí. 

4) Si s’aprovés les sancions d’Andorra contra Rússia, hi hauria repercussions sobre la gran comunitat russa que va confiar i invertir en la nostra terra de pau? Resposta: Sí

5) Com conservar la unitat del poble andorrà amb més de 100 nacionalitats diferents, com lluitar contra la russofòbia i com protegir els nens russos contra l’assetjament escolar a Andorra?  Resposta: amb la Neutralitat i fer unes campanyes de sensibilització a les escoles contra la russofòbia. 

El Govern d’Andorra va triar un altre camí trencant per primer cop la neutralitat històrica d’Andorra amb l’aprovació de sancions directes contra un país, Rússia en aquest cas. Ja tenim les primeres conseqüències de les decisions del Govern d’Andorra:  Andorra figura en la llista dels països hostils a Rússia. De fet, el comunicat de la web de l’ambaixada de Rússia de Madrid diu que “la primera víctima d’aquest pas seran les relacions bilaterals entre Andorra i Rússia...”. 

Els dirigents d’Andorra havien de tenir humilitat, saviesa i havien de ser conscients del que som. Ser un mateix  sense voler imitar els demés evitaria de ben segur d’acabar com la granota de la famosa faula del Jean La Fontaine. La granota que vol fer-se tan grossa com el bou. Tan grossa que acaba explotant.