Alguna vegada t’has plantejat fer un voluntariat internacional? Quines expectatives tens? T’has parat a pensar en els motius pels quals vols fer-lo? Si el moment actual de la teva vida és l’idoni? Com t’afectarà l’experiència? Què podràs aportar? Si la teva acció arribarà a tenir un impacte positiu?
Si no t’has fet aquestes preguntes, Cooperand realitza una entrevista personal i aborda aquests temes al llarg de la formació (prèvia al voluntariat), per ajudar-te a donar-les una resposta. Tingues clar que per respondre-les només hi ha una condició: la sinceritat. Si no ets sincer/a, t’estaràs enganyant a tu mateix/a i això acabarà tenint conseqüències negatives tant per tu com per a les persones a les què vols ajudar.
El primer que has de tenir clar són les teves motivacions per fer el voluntariat. Vols ajudar? Vols aprendre? Vols millorar el teu currículum? Vols viatjar de manera econòmica? Vols formar part d’un projecte per intentar combatre situacions injustes? Vols posar en pràctica les teves habilitats i coneixements? Busques aventura? Vols allunyar-te dels teus problemes durant un temps? Les teves motivacions condicionaran el teu voluntariat del primer fins a l’últim moment.
També, planteja’t preguntes sobre la teva situació actual. Estàs en un bon moment a nivell personal? Els teus estudis o la teva feina poden dificultar-te poder fer el voluntariat? La teva salut (física i mental) et poden limitar durant la teva estada? Disposes dels recursos econòmics suficients? Una vegada tinguis les respostes, haurà arribat l’hora que et demanis: aquest és el moment adequat per fer el voluntariat o millor espero que la meva situació sigui més estable? Cal que marxi lluny per ajudar o al meu país ja ho puc fer?
“Si bé és cert que de seguida la gent és molt acollidora, agraïda, propera i està disposada a ajudar-te, no has d’oblidar que, al cap i a la fi, seràs una persona més que va allà durant unes setmanes i que acabaràs marxant”
Tingues present que, al llarg de la teva acció de voluntariat, t’hauràs d’adaptar a una gran varietat de situacions; viuràs en un entorn en què la manera de fer les coses serà diferent a la que fas servir habitualment (xoc cultural); et frustraràs per no poder canviar certes injustícies o pels viscuts que t’expliquin en primera persona; estaràs lluny de casa i dels teus estimats… Per tot això, és important que tinguis una bona preparació prèvia al voluntariat; desenvolupis estratègies per gestionar les teves emocions; obris la teva ment, t’adaptis i tinguis ganes d’endinsar-te en una nova cultura; i tinguis clar que la teva acció no canviarà el món, però sí aportaràs el teu granet.
A menys que l’entitat amb la que vols col·laborar es dediqui a ajudar un col·lectiu molt específic i busquin un perfil molt definit de persona, no cal una formació concreta per fer un voluntariat. En el cas de Cooperand, que ajuda a la infància i adolescència en risc de Santa Cruz de la Sierra (Bolívia), la persona voluntària fa un acompanyament dels i les menors i joves al llarg del dia. En aquest sentit, valors i habilitats com la humilitat, l’empatia, la sensibilitat, l’escolta activa, la comunicació, la responsabilitat, la motivació, el treball en equip, les ganes d’aprendre, el respecte i la flexibilitat, entre d’altres, són bàsics per poder fer front, de manera satisfactòria, a una experiència de voluntariat.
No et capfiquis demanant-te: “i jo, què puc aportar?”. Tothom pot aportar, ja sigui escoltant, jugant, ensenyant, estant… Mantingues una actitud positiva, però no perdis de vista que la teva acció està adreçada a persones i que, mentre duri el teu voluntariat, seràs un referent per a elles i el que facis tindrà repercussions pels que hi són i pels que hi seran després de tu.
Per acabar, no esperis una gran rebuda el primer dia o un reconeixement i agraïment constants pel fet que vas a ajudar desinteressadament. Si bé és cert que de seguida la gent és molt acollidora, agraïda, propera i està disposada a ajudar-te, no has d’oblidar que, al cap i a la fi, seràs una persona més que va allà durant unes setmanes i que acabaràs marxant. En aquesta relació també té molt a veure la petjada de les persones que han fet el voluntariat abans que tu. Això no treu que durant la teva estada es puguin crear vincles que durin més enllà del voluntariat, però potser s’acabaran allà. Com en totes les relacions, els vincles s’acaben creant a partir de paciència, constància i implicació.
Així que, si vols fer un voluntariat, et convido a que t’informis, demanis dubtes, siguis sincer/a amb tu mateix/a i prenguis consciència del que suposa la paraula “voluntariat”.
Comentaris (2)