No ha estat fàcil i és cert que s'ha espremut al màxim la legislatura. El cap de Govern ha estat estratega per a poder fer la convocatòria, però cal tenir en compte dues coses:

Primera: que la constitució li atorga la facultat exclusiva de decidir ell quan convoca les eleccions.

Segona: que qualsevol altre polític, en el seu lloc, hagués fet el mateix, i no és dolent, és política.

Per tant jo comprenc que hi hagi persones en l'oposició que es queixin de com s'ha gestionat el calendari, que el cap de Govern no ha estat clar moltes vegades i ha jugat a la distracció en diverses ocasions, però em pregunto també: ells ho haguessin fet diferent? Segurament no, o les diferències haurien estat irrellevants, perquè aquest tactisme insisteixo, és part del joc polític.

Si algú creu que aquest article és per a defensar a Xavier Espot, creguin-me que això està molt lluny de l'objectiu, però independentment de a qui una persona vota, mai cal deixar de costat l'objectivitat i el sentit comú. No tot el que fa Demòcrates està bé, val, però tampoc està tremendament malament perquè un tingui una altra ideologia política.

“Si us plau, no votin a les persones, no votin als partits, votin les idees. Llegeixin-se els programes electorals, ni tan sols confiï en els polítics que els hi llegeixen en els mítings perquè el que a ells no els interessi no li ho contaran, i el que sigui mig dolent, faran veure que és mig bo”

Ell tenia la facultat que li atorga la constitució i així l'ha exercit, vinculada inherentment a un calendari d’obligacions que s’havien d’assolir. Hi ha gent que no li ha agradat la manera de fer-ho i és respectable, escoltin, és ben senzill, anem a votar per a canviar el que no ens agrada del nostre país.

Tinguin clar que més vots significa més democràcia i significa que determinades majories deixaran d'aprofitar-se de vots de les minories. Tenen a les seves mans l'oportunitat de canviar els propers 4 anys del rumb d'Andorra, si el rumb que té ara no els agrada.

Tenim per davant una campanya electoral que ha començat agitada i que pot ser que sofreixi més d'un altercat, malgrat que el cap, demanés en la roda de premsa on va anunciar la dissolució del Consell “no entrar en picabaralles, fer propostes constructives, evitar les desqualificacions constants, posar damunt la taula propostes de futur que siguin engrescadores per la nostra ciutadania.” Em faig meves les seves paraules per a demanar això a tots els nostres polítics, i també a ell personalment i als seus, perquè aquestes escenes també s'han vist per la seva part i per part de membres del seu partit, i exactament el que fan és afeblir el sistema i la credibilitat política dels ciutadans.

Si us plau, no votin a les persones, no votin als partits, votin les idees. Llegeixin-se els programes electorals, ni tan sols confiï en els polítics que els hi llegeixen en els mítings perquè el que a ells no els interessi no li ho contaran, i el que sigui mig dolent, faran veure que és mig bo. No són males persones, són polítics. I tot això és part del joc polític, un joc que acaba tot just de començar i que té per endavant set setmanes imparables. No oblidin una cosa, en aquest joc polític, nosaltres els ciutadans, també en participem, i tenim una altra facultat, fins i tot més important que la del cap i que també ens l’atorga la Constitució, que és la d’escollir al guanyador o guanyadora dels comicis. Juguem, però juguem tots, i sobretot juguem amb seny.