Andorra està tan necessitada de bones notícies i les empreses andorranes de I+D estem tan necessitades de reconeixement que la primera reacció davant la notícia que Grifols s’associa amb Govern per fer un centre de recerca immunològica als terrenys de casa Rossell d’Ordino em va omplir de goig.

Però deixant de costat les emocions primigènies, un centre de recerca immunològica és un projecte molt seriós amb derivades molt complexes que cal analitzar rigorosament per determinar si estem davant d’un risc o una oportunitat. Anem a pams:

1. ‘Centre de recerca’ o ‘Centre d’assajos de baixa regulació’

Son coneguts els centres d’assajos immunològics de baixa regulació, per exemple en matèria de càncer a països caribenys, que els recercadors d’Estats Units utilitzen deslocalitzar assajos, per fer-hi més fàcilment determinats assajos, especialment els assajos ‘in vivo’.

“En conclusió, felicito sincerament al cap de Govern com cap visible del projecte d’Ordino si aquest projecte és realment un centre de recerca amb uns projectes propis de recerca; un centre titular de les patents que resultin de la recerca; un centre limitat a nivell 3 de risc per a agents patògens locals; un centre limitat a recerques ‘in vitro’; i uns acords de Govern que permetin envoltar aquesta activitat d’una reglamentació moderna en recerca”

Un centre d’assajos de baixa regulació o de deslocalització d’assajos es caracteritza per signes com els següents:

· El centre no és titular de les patents resultants dels assajos que s’hi fan.
· El centre està finançat per la casa mare amb unes aportacions anuals.
· La casa mare no comptabilitza ingressos provinents d’aquest centre d’assajos per evitar tensions en els comptes financers d’aquestes societats que acostumen a estar cotitzades a la borsa.
· El centre d’assajos rep investigadors de les diferents filials de la casa mare que es desplacen temporalment al centre d’assajos per practicar-hi els assajos que a altres territoris no podrien fer amb la mateixa facilitat.

Segons la informació aportada per Grifols a la seva pàgina web semblaria que el centre d’Ordino seria un simple centre de deslocalització d’assajos, atesos els indicis següents:

· El centre d’Ordino funcionarà amb una assignació anual de la casa mare de 7 milions anuals per cobrir les despeses operacionals. Per tant, no estem davant d’un centre generador de fluxos de caixa. Estem davant d’un centre que rebrà una assignacions per fer una operativa seguint la planificació de la casa mare.

· Ni Grifols ni Govern fan cap menció sobre la titularitat de les patents resultants de la recerca. En primer lloc cal tenir en compte que segons l’actual marc normatiu aplicable a Andorra, el centre d’Ordino no podrà ser titular únic de patents internacionals (PCT) atès que els andorrans no podem ser titulars únics de patents internacionals per què Andorra segueix sense ser membre del PCT (Patent Cooperation Treaty).

· Tant Grifols com Govern apunten que el centre d’Ordino rebrà investigadors per fer estades  d’assajos al centre.

Per tant, els indicis apuntarien que el centre d’Ordino seria un centre de deslocalització d’assajos, probablement per treure avantatges de la normativa (o manca de normativa) actual d’Andorra en bioseguretat i assajos.

2. El paper de Govern com a soci d’un centre d’assajos

Govern tindrà presència, en minoria, a l’òrgan d’administració del centre d’Ordino. Per tant, Govern serà coresponsable de les decisions i accions. Una posició complicada en un àmbit tan sensible com el de la recerca immunològica on la necessitat de regulació independent és essencial i està en constant evolució.

3. Nivell de risc biològic del centre d’Ordino

Grifols informa que el centre d’Ordino focalitzarà la seva activitat en el desenvolupament de tractaments per al càncer i per a malalties infeccioses emergents. Per tant, Govern està obligat a informar a la societat quin serà el nivell de bioseguretat que l’administració autoritzarà per a aquesta instal·lació.

És ben sabut que en funció de la perillositat dels agents patògens amb els que es treballa a un laboratori biològic es determinen uns protocols de seguretat per fer front als riscos inherents a aquesta activitat.

“En conclusió, no felicito al cap de Govern com cap visible del projecte d’Ordino si és merament un centre de deslocalització d’assajos que difícilment es poden fer a altres territoris; un centre on els assajos es fan com a feina d’encàrrec de la societat mare que es queda amb la titularitat de les patents; un centre que limita la capacitat normativa de Govern sobre la recerca; un centre que exposa la població andorrana a viure al costat d’un biorisc de nivell 3 per a agents patògens exòtics o d’un nivell de biorisc 4; i un centre que converteix Andorra en un territori d’assajos amb éssers vius”

Normalment el laboratoris immunològics que estudien agents infecciosos es classifiquen en quatre nivells, del nivell 1 o bàsic fins al nivell 4 o de màxima contenció.

Aquest nivell 4 és per a unitats de patògens molt perillosos i comporta mesures extremes de seguretat. Qualsevol fuita d’un d’aquests laboratoris implica un important risc per qui estigui al seu voltant. Per aquests motius, els laboratoris amb bioseguretat  3 o 4 comporten la necessitat que els serveis de seguretat, bombers, serveis mèdics, protecció civil... estiguin preparats per actuar en cas d’accidents biològics al voltant d’aquests centres.

Entenc molt bé les derivades econòmiques de la inversió estratègica, però s’imaginen vostès l’impacte que tindria en la qualitat de vida de totes les persones que vivim a les Valls del Nord si s’hi estableix un laboratori de nivell 4? I si es vol fer la comparació directament en qüestió de diners, s’imagina l’impacte que aquesta notícia tindria en el valor de mercat de l’immobiliari a les Valls del Nord?

Tothom sap que el famós laboratori de Wuhan era de nivell 4.

En el cas que el laboratori d’Ordino s’autoritzi per activitats de nivell 3 de risc, és a dir agents patògens que poden causar infeccions greus o potencialment letals, Govern ha d’explicar si el centre d’Ordino es limitarà a agents autòctons o si tractaran també agents exòtics als que no està exposada la població andorrana.

Per posar un centre d’assajos immunològics de nivell 3-exòtics o de nivell 4 a les Valls del Nord em semblaria imprescindible una autorització prèvia de la ciutadania veïna.

4. Modalitats d’assajos autoritzats al centre d’Ordino

Els assajos immunològics tenen fases ‘in vitro’ i fases ‘in vivo’. Govern ha de confirmar a la ciutadania si el centre de recerca d’Ordino tindrà autorització per fer assajos ‘in vivo’. És a dir, si  podrà fer assajos amb éssers vius. Em sembla que moltes persones d’Andorra voldran saber si Ordino passarà a ser un lloc d’assajos amb éssers vius.

En conclusió, felicito sincerament al cap de Govern com cap visible del projecte d’Ordino si aquest projecte és realment un centre de recerca amb uns projectes propis de recerca; un centre titular de les patents que resultin de la recerca; un centre limitat a nivell 3 de risc per a agents patògens locals; un centre limitat a recerques ‘in vitro’; i uns acords de Govern que permetin envoltar aquesta activitat d’una reglamentació moderna en recerca.

En conclusió, no felicito al cap de Govern com cap visible del projecte d’Ordino si és merament un centre de deslocalització d’assajos que difícilment es poden fer a altres territoris; un centre on els assajos es fan com a feina d’encàrrec de la societat mare que es queda amb la titularitat de les patents; un centre que limita la capacitat normativa de Govern sobre la recerca; un centre que exposa la població andorrana a viure al costat d’un biorisc de nivell 3 per a agents patògens exòtics o d’un nivell de biorisc 4; i un centre que converteix Andorra en un territori d’assajos amb éssers vius.

Espero que qui té el poder per fer el control a Govern (el Consell General i el poble sobirà) plantegi aquestes preguntes i celebraré que les respostes de Govern siguin les que han de ser per al bé del nostre estimat país.