No m’he pogut estar d’entrar a tafanejar pel nou programa d’intel·ligència artificial que Govern ha posat a disposició dins el web propagandístic www.andorraue.ad. Allà em va atendre molt cordialment, tot s’ha de dir, la Meritxell, una IA disposada a resoldre’m qualsevol dubte en relació amb l’Acord. El meu neguit fou amb relació al petit comerç, qüestionant quin serà l’impacte de l’entrada pràcticament il·limitada de nous negocis que haurem d’acollir a conseqüència de la lliure circulació de persones i serveis. Responent sense embuts, la “Meri” (al final ens vam avenir bé) em va afirmar que, efectivament, “Un dels principals riscos és la competència que poden suposar aquestes empreses estrangeres, que podrien desplaçar els negocis locals. A més, aquesta competència podria provocar una caiguda en els preus, afectant la rendibilitat del petit comerç.”

Bé, tot allò que molts ja ens ensumàvem. No obstant això, de seguit va mencionar “les oportunitats per a la diversificació econòmica i l’obertura de noves línies de negoci, cosa que podria beneficiar sectors que es puguin adaptar”. En resum, que el petit comerç, la botigueta de tota la vida, aquella que millor representa la nostra identitat, està pràcticament condemnada, puix que la majoria no es podran adaptar a aquestes “noves línies de negoci”, ja sigui pel volum que gestionen, per situació econòmica o per recursos personals.

En generar-me més dubtes que respostes, la meva amiga Meri em va voler tranquil·litzar explicant-me tot d’estratègies a seguir per pal·liar aquests efectes i em va parlar del valor afegit i l’atenció al client que pot oferir el petit comerç, la col·laboració i associacionisme entre el sector i les campanyes de sensibilització sobre la importància de comprar-hi per promocionar el comerç local; tot afirmant que “és important que els petits comerços rebin suport tant de Govern com de la comunitat”...

Fantàstic, oi? Si no fos perquè totes aquestes mesures ja podrien estar operatives avui en dia. Tanmateix, actualment la situació d’aquest petit comerç està arribant al límit, i si afegim l’afer dels lloguers, la situació és encara més preocupant. Com estem veient darrerament, cada cop més negocis de tota la vida es veuen obligats a abaixar persianes, ofegats per unes condicions clarament abusives.

“La nostra estimada Txell no les té totes respecte al futur del petit comerç andorrà i en condiciona la seva supervivència a “l’atenció especial” que hi hauran de dedicar les autoritats”

En plantejar-li aquesta darrera reflexió, la Meritxell no va tenir més remei que acabar afirmant que “L’Acord d’Associació amb la UE pot no aportar beneficis directes i immediats al petit comerç tradicional, però pot crear un entorn econòmic més ampli que ofereixi noves oportunitats” (oportunitats per a qui?). Essent molt comprensiva també, va admetre que “és cert que l’entrada de negocis estrangers pot intensificar la competència i pressionar els preus dels lloguers, fent més difícil la supervivència dels comerços locals. Aquestes són preocupacions legítimes que requereixen una atenció especial per part de les autoritats i la comunitat”.

En fi, veiem clarament que la nostra estimada Txell no les té totes respecte al futur del petit comerç andorrà i en condiciona la seva supervivència a “l’atenció especial” que hi hauran de dedicar les autoritats. Que cadascú n’extregui les seves conclusions...

Jo, en tot cas, agraeixo la franquesa i sinceritat de la Meritxell i al mateix temps, també m’acullo a aquelles simpàtiques paraules formulades al ple del Consell, que exigien més intel·ligència natural i no tanta d’artificial...

I acabant com sempre ho feia l’estimat Xavi Fernàndez:

Au, bon dia tingueu.