Sort que ha arribat la intel·ligència artificial perquè estiguem tots descansats. A qui Déu no li ha donat la natural, els enginyers li donen l’artificial. Posi-me’n un quilo i mig, si us plau. Quina meravella. Amb el que fa aquest conjunt de capacitats cognoscitives aviat no caldrà que al festival d’Eurovisió hi vagin representants humans, que actualment ho són, encara que alguns no ho semblin.
Si abans no sabíem situar en el mapa alguns dels països participants i estàvem més perduts que Belén Esteban quan va dir que havia anat a Dubrovnik, “la perla de l’Antàrtic”, enguany ho portem millor: per culpa de Putin, els europeus hem fet un curs accelerat de geopolítica. I de por al cos.
“El continent s’uneix una nit a l’any per entretenir-se amb el ‘brilli, brilli’, les cançons esbojarrades i les coreografies impossibles malgrat que Eurovisió és la decadència d’Europa”
El continent s’uneix una nit a l’any per entretenir-se amb el ‘brilli, brilli’, les cançons esbojarrades i les coreografies impossibles malgrat que Eurovisió és la decadència d’Europa. I d’Austràlia i Israel que també hi participen. Malgrat tot, la temptació de mirar una estona el festival és molt gran sobretot per la participació espanyola amb ‘Zorra’. Encara que tornis de la Ruta de la Tapa i et trobis que la cisterna del vàter goteja i se’t fa més muntanya amunt agafar una clau anglesa que pujar al Comapedrosa. I la cisterna es queda allà, i la gota es converteix en xinesa (que no malaia) i no crec que la intel·ligència artificial ho arregli.
Així són les coses, és qüestió d’escarxofar-se al sofà i esperar la ‘Zorra’ (la cançó). Que ja no som a l’any 1983, en què es va muntar un sidral considerable amb la cançó de las Vulpes ‘Quiero ser una zorra’, que havia passat amb més pena que glòria pel programa de TVE ‘Caja de ritmos’ fins que el diari ABC va publicar la lletra. No era res més que una adaptació lliure de ‘I wanna be your dog’ de The Stooges. La cançó del grup basc era certament espantosa, però l’escàndol ridícul. Tan ridícul com que ‘Zorra’ es proclami com un nou himne feminista. Quina gran novetat apropiar-se de l’insult.
Surten a l’escenari eurovisiu els Nebulossa (María i Mark), els de ‘Zorra’. Ara que critiquen Madonna per tenir els braços arrugats tot i que Adolfo Domínguez proclamava allò de “l’arruga és bella”, la María ha estat més llesta: s’ha tapat els braços i ha destapat el cul als ballarins.
Així que poso el volum del televisor a tot drap perquè el “ya sé que soy solo una zorra”, en la primera persona del plural en femení, almenys serveixi per tapar el maleït so de la gota xinesa de la cisterna.