Benvolguts,

Com a membre d’Alarma Gos Perdut, grup que està molt preocupat per l’increment dels abandonaments i pèrdues de cans, voldria recordar que, ara que arriben les festes de Nadal, tenint en compte que es compren o s’adopten gossos perquè ens fa molta gràcia tenir un cadell a casa -i que s’han trobat dues mascotes abandonades a Ciutat de Valls recentment-, cal recordar que un pelut no és una joguina ni un peluix amb piles. El quisso creixerà, se l’haurà d’educar, portar al veterinari, posar un xip, passejar-lo tres cops al dia i recollir les seves tifes i tirar aigua als pixats.

Abans d’aventurar-se a la compra d’un gos s’ha de preguntar si el podem tindre al pis, sigui de lloguer o com a propietat, així com informar-se de quina és l’activitat que necessiten -depenent de la raça-, perquè un pelut pot ser més o menys juganer o necessitar molt exercici, tant físic com mental. A més, s’ha de portar lligat i, si escau, amb morrió.

Un quisso t’acompanyarà al llarg d’uns quinze anys de vida en els quals, a canvi d’un sostre, menjar, i afecte, en tornarà tot el seu amor i alegria. Cada vegada que arribeu a casa, us rebrà amb molt carinyo, amb moltes ganes de jugar amb tu i molt d’amor. Si us plau, abans d’adquirir-ne un, assegureu-vos que el voleu, no l’abandoneu després. Ell mai ho faria, sinó que donaria la seva vida per vosaltres.