El passat diumenge 7 de juliol vam conèixer els resultats de la segona volta de les eleccions legislatives franceses, uns resultats que ens va deixar sorpresos a tots aquells a qui ens agrada veure els moviments de la política global.

Abans de tot, és important veure les opcions amb possibilitats de victòria que tenien els francesos en aquesta segona volta:

En primer lloc, tenim el ‟nou front popularˮ, vencedor de la segona volta i amb un líder partidari d’acabar amb el coprincipat (és una aliança formada per partits com el socialista, comunista...). Proposa un sistema d'immigració obert, tornar la jubilació als 60 anys, un augment important dels impostos en especial el de patrimoni, etc.

En segon lloc, tenim a ‟junts per la repúblicaˮ, (l'opció més de centre/liberal, el partit de Macron), que té com a pilar la no pujada d’impostos i una limitació dels d’herència i donacions, a més de reindustrialitzar França.

I finalment, ‟agrupació nacionalˮ, l’opció més conservadora i més nombrosa que mai. Va guanyar la primera volta amb la proposta principal d’impulsar la indústria francesa, una gestió més dura de la immigració o derogar la reforma de les pensions.

Tant la primera com la tercera opció han sigut titllades pels mitjans com a extremistes. És important que el ciutadà llegeixi els programes i les idees de tots dos partits per treure la seva pròpia conclusió de cadascun, ja que a França, igual que a Espanya, alguns mitjans es veuen influenciats ideològicament.

A què es pot haver degut aquest gir de la segona volta?

“L’escenari que trobem ara, és una incertesa de les importants, en especial amb l’assumpte de la cohabitació, una situació política en què el president d’un país i el primer ministre provenen de partits polítics diferents i sovint oposats” 

El resultat del partit liberal: les polèmiques mesures introduïdes pel Govern d'Emmanuel Macron en aquest darrer mandat presidencial han provocat una reacció negativa a banda i banda de l'espectre ideològic.

La victòria de les esquerres: aquestes s’han agrupat (fins i tot amb partits d'extrema esquerra) i han fet un cordó sanitari al partit de Le Pen, a més d’aconseguir una gran mobilització dels seus votants amb un discurs de por vers la ultradreta, que ha provocat aquest canvi de rumb a última hora.

De cara a l’escenari que trobem ara, és una incertesa de les importants, en especial amb l’assumpte de la cohabitació, una situació política en què el president d’un país i el primer ministre provenen de partits polítics diferents i sovint oposats. Aquest escenari és comú en sistemes semipresidencials com és el cas francès.

Com que cap partit té majoria absoluta, les opcions que es presenten són dues:

La primera és que els partits acordin una coalició que arribi a la majoria absoluta, el que fa que el president es vegi obligat a designar com a primer ministre a l’elegit d’aquesta coalició.

La segona opció és que no surti cap coalició que arribi a la majoria, llavors el president pot nomenar un primer ministre del partit guanyador o del seu propi perquè no hi hagi cohabitació.

En tot cas, ambdues opcions es poden veure sotmeses a una qüestió de confiança que, en cas de tenir una majoria oposada al govern, aquest hauria de dimitir.

La majoria absoluta a França és de 289 diputats, motiu pel qual es veuran obligats a pactar si volen tirar endavant, i això de moment es veu complicat. Una altra de les opcions que mencionen els politòlegs és la d’un govern de tècnics/experts no-alineats amb cap partit, una opció poc probable, ja que no tindrien molt marge de maniobra, però no descartable.

A Andorra sempre ens hem mostrat neutres de cara a les eleccions exteriors, no es dona suport a cap partit, això ha permès la bona cooperació amb els diferents governs que hi ha hagut als països que ens envolten.

És important que tant el govern d’Andorra com els diversos caps de partits amb possibilitats de governar mantinguin una postura neutral respecte a les eleccions exteriors. Aquesta neutralitat és fonamental per preservar i enfortir la bona cooperació amb els països veïns. En abstenir-se dels processos electorals d’altres nacions, Andorra pot assegurar relacions diplomàtiques estables i beneficioses, fomentant així un entorn de respecte mutu i col·laboració constructiva a la regió.