“Inconscients”, “malcriats”, “dèbils”, “sobreprotegits”, “fràgils” i “ninyatos” són tan sols l'inici d'un llistat de qualificatius amb els quals gran part de la societat adulta descriu a la generació nascuda en aquest mil·lenni. Els mateixos que, assumint que la sensibilitat d'aquests és sinònim de fragilitat, ens denomina de manera indiscriminada ‘Generació de vidre’.

Amb aquesta actitud discriminatòria no només comprenen malament als joves, sinó que també es justifiquen i perpetuen pràctiques i maneres, algunes de les quals són inacceptables. Molts no entenen que aquesta generació és radicalment diferent de les antecessores i, com veurem en les pròximes dècades, a les predecessores, sense adonar-se que totes les fonts de conflicte no són altra cosa que un canvi irreversible del paradigma de la mateixa cultura humana.

“Crec que aquesta generació representa l’esperança d'un món millor. Un futur on la sensibilitat sigui fortalesa, on poder mostrar les nostres vulnerabilitats, perquè sí, a aquesta generació cada vegada li costa menys mostrar-les. I es nega a normalitzar la cultura de l'abús, de la corrupció i dels conflictes”

Fins fa relativament poc, la cura dels fills i la seva educació era força similar entre les generacions passades, provenint de la família, l'escola i el context històric i social que els tocava viure. Tot això va canviar radicalment amb l'arribada d'internet. Amb la propagació d'aquest espectre, amb el qual molts ja hem nascut, disposem de molta més informació, de manera lliure i amb molts més contrasts i matisos d’aquesta mateixa informació, que prové d'una multitud de fonts i que rebem també des de multitud de formats.

Cap de les generacions anteriors havia tingut a l'abast tanta informació ni tants punts de vista d'un mateix concepte. Per aquesta raó, crec que els joves qüestionem tant els ideals i aspectes que se'ns volen imposar, a raó de no ser congruents amb el present que ens ha tocat viure i el futur que està per arribar.

Davant d'aquesta reflexió, em fa pensar si realment som nosaltres la generació de vidre o, més aviat, alguna de les generacions passades. Generacions en què es tancaven vies de desenvolupament, imposició d'idees, naturalitzant i promovent actituds a vegades massa violentes o, fins i tot, de maltractament seguint allò de “la letra con sangre entra” o insensibilitzant, bloquejant així els sentiments sense poder-hi reaccionar.

Crec que aquesta generació representa l’esperança d'un món millor. Un futur on la sensibilitat sigui fortalesa, on poder mostrar les nostres vulnerabilitats, perquè sí, a aquesta generació cada vegada li costa menys mostrar-les. I es nega a normalitzar la cultura de l'abús, de la corrupció i dels conflictes.

Els joves cada vegada elevem més la veu per reclamar aquest futur i, per tant, se'ns ha d'escoltar.