Ara que tinc temps, m’aferro al diccionari. Primer concepte: corrupció.  És un terme que generalment indica el mal ús per part d’un funcionari de la seva autoritat i els drets que se li confien, així com l’autoritat relacionada amb aquest estat oficial, oportunitats, connexions per a benefici personal, contrari a la llei i els principis morals.

Segon concepte: abús d’autoritat és un delicte pel qual una persona s’aprofita d’una altra que està en una situació de subordinació respecte a ella, gràcies al càrrec superior i les atribucions.

Com que veig que no en tinc prou, continuo amb el llistat. Prevaricació, per exemple. I llegeixo que és l’acció de dictar una resolució arbitrària sabent de la seva injustícia. És un delicte especial a causa del seu subjecte actiu, ja que només el pot cometre un funcionari, una autoritat pública o un jutge.

Més termes que se’m passen per la barretina. Posem-hi tràfic d’influències. I em diu el diccionari que és quan una persona amb influències reals o simulades, rep, fa donar o prometre per a si o per a un tercer, donatiu, promesa o benefici per intercedir davant d'un funcionari públic que ha de conèixer o coneix un cas judicial o administratiu.

Vinga, una més: malversació. Es un delicte especial d'apropiació indeguda del patrimoni públic o administració deslleial que només es pot menjar per una autoritat o funcionari públic.

“Som a temps de deixar un país modèlic als nostres fills i filles? Estic segur que sí, però amb una condició: necessitem canviar de règim, potser també de persones. Però, especialment, ens cal sobre manera deixar de banda l’enveja”

Cinc definicions, com en podrien ser vint-i-cinc, de conceptes, termes, idees, potser fins i tot delictes presumptes, que apareixen amb freqüència en el nostre panorama polític. Deixo el diccionari a la taula i m’assec una estona a donar-hi voltes. Corrupció, malversació, tràfic d’influències… La manca d’imparcialitat ens ha portat a un escenari catastròfic com a país. Sinó a curt termini, sí a mitjà termini. Andorra apareix amb massa freqüència als mitjans internacionals per assumptes indesitjables. I més sovint del que caldria, directament o indirectament hi van associats els nostres governants.

Quan vam aprovar la Constitució segurament esperàvem i encara esperem un país modèlic. Un país, potser, a la manera suïssa o austríaca? Les conseqüències d’aquestes actuacions ens porten al costat obscur, ben al costat d’aquests països que tot sovint critiquem i que moltes vegades cataloguem com corruptes o bananers. I no penso pas en Suïssa o Àustria, ara, òbviament.

Deixo encara de banda el diccionari i m’aferro ara al calendari. Potser a un rellotge de sorra fina. I em demano: som a temps de trobar una solució? Som a temps de deixar un país modèlic als nostres fills i filles? Un país a l’altura d’aquella Constitució que vam dissenyar i aprovar pensant en el bé comú, en l’interès general? Estic segur que sí, però amb una condició: necessitem canviar de règim, i potser també de persones. Però, especialment, ens cal trobar la fórmula de deixar de banda l’enveja. I segurament sense enveja, no caldrà ni la malversació, ni la prevaricació, ni… ai, al diccionari.