La UNESCO defineix com a patrimoni immaterial el “conjunt de creacions basades en la tradició d’una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d’una comunitat en la mesura què reflecteixen la seva identitat cultural i social”.

El patrimoni immaterial es centra en aspectes essencials d’una cultura, com poden ser la llengua, la literatura, la dansa, els jocs o els esports.

Aquesta definició respon al que era, per a moltes lauredianes i lauredians, el CE Sant Julià de futbol sala.

Un referent de la parròquia, un dels nostres trets socials i culturals, quelcom que ens feia especials dins i fora de les nostres fronteres.

A nivell nacional, parlar de futsal era parlar de Sant Julià, igual que  associem Canillo al patinatge sobre gel o la Massana a la BTT.

“Com si de la  crònica d’una mort anunciada es tractés, el club feia uns anys que anava perdent adeptes irremeiablement. No puc evitar pensar que les institucions no han estat a l’alçada de l’esforç i dedicació que han demostrat jugadors, famílies i cos tècnic durant aquest darrer quart de segle”

Durant gairebé tres dècades, centenars de nenes i nens s’han format en aquest club nodrint, no solament la selecció tricolor sinó també, en varies ocasions, la selecció catalana.

Com si de la  crònica d’una mort anunciada es tractés, el club feia uns anys que anava perdent adeptes irremeiablement. Finalment semblaria que la millor opció, esportivament parlant, passaria per cedir el club lauredià a la Federació Andorrana de Futbol. No puc evitar pensar que les institucions no han estat a l’alçada de l’esforç i dedicació que han demostrat jugadors, famílies i cos tècnic durant aquest darrer quart de segle.

Les institucions han de defensar el nostre patrimoni immaterial vetllant per preservar tot allò que ens caracteritza com a societat.

Certament, jugadors i entrenadors gaudiran d’unes millors instal·lacions i serveis però la pista del centre esportiu quedarà orfe d’un dels nostres ambaixadors més preuats.

Com a aficionada, vull agrair a tots els que han fet possible que durant anys poguéssim gaudir del millor futsal de la lliga catalana, aquí a casa nostra. I espero que tard o d’hora, tant el club com el comú, facin un merescut acte de reconeixement als protagonistes.

Només em queda desitjar sort i encerts a tots els jugadors i tècnics que seguiran deixant-se la pell per a que els seguidors gaudim d’aquest esport.

Als fans del CE Sant Julià, ens tocarà desplaçar-nos a la Massana per seguir donant suport als ‘nostres’ i de ben segur no podrem evitar sentir certa nostàlgia quan el partit comenci sense el nostre clam: “1, 2, 3…Sant Julià!”.