En Francesc Pino i Baillach va néixer al 29 de juny de 1952 a Sant Sadurní d’Anoia. Va entrar al món laboral treballant com a informàtic a Segura Viudas, on va començar a tenir contacte amb el món de la fotografia i del motor. Segura Viudas era el principal patrocinador del Ral·li de les Caves, prova automobilística a la dècada dels anys 70 que més tard va evolucionar i es va convertir amb el Ral·li Catalunya. Aquest interès pel món de la fotografia, va anar in-crescendo i va agafar més força quan en Francesc es va traslladar a Andorra per treballar d’informàtic en una reconeguda entitat bancària del Principat.

Totalment autodidacta, va combinar la feina amb els ordinadors amb una activitat cada vegada més intensa en el camp de la fotografia. Va ser un puntal de la revista Motociclismo quan a Espanya encara no es podien importar les motos japoneses i les proves de les motos es feien a Andorra on es desplaçaven els provadors des de Madrid per fer els assajos. Paral·lelament, va començar a assistir a grans esdeveniments esportius del motor arreu d’Europa, a la vegada va anar agafant pes dins de la parròquia del motor al Principat. Així va començar a col·laborar amb entitats com l’Automòbil Club d’Andorra o la Federació de Motociclisme Andorrana, a la vegada que augmentava la seva vinculació amb destacats esportistes d’Andorra, com la família Vinyes, Gerard de la Casa, Albert Llovera, Josep Maria Arnabat, Xavi Folguera o Ferran Font entre molts d’altres.

Això el va convertir en tota una referència del món de la fotografia del motor a Andorra. Aquesta passió per la fotografia i els esports del motor la va contagiar al seu germà Alfons. Tots dos formaven un tàndem reconegut arreu i fruit d’això va ser la invitació del comú d’Andorra perquè fessin una exposició conjunta a la Sala d’exposicions del Centre Cultural d’Escaldes-Engordany el gener de 1991 i de la qual se’n va publicar un catàleg amb totes les fotos exposades.

La seva dedicació a la fotografia a finals dels 90 ja era molt intensa, faceta que es va reforçar amb la cada vegada més important feina de comunicador. Va ser el responsable de premsa de nombroses edicions del Trophée Andros, cursa sobre gel que es disputava al circuit de gel del Pas de la Casa i que va tenir la prolongació en les curses de gel andorranes que se celebren cada any. Va ser al cap de premsa dels mundials de trial disputats a Sant Julià de Lòria durant molts anys, i també en l’edició del mundial d’enduro el 2011. El 2005 en Francesc Pino va fundar Fotoesport, agència de comunicació andorrana i va reforçar encara més el seu paper en el món del motor al principat i també a l’Estat espanyol. Responsable de comunicació de l’Equip Vinyes Dabad, d’Albert Llovera, Gerard de la Casa, Josep M. Membrado, Gil Membrado, PCR Sport, el programa joves pilots de l’ACA, FMA, com a col·laboracions més destacades, ha tingut una estreta relació amb els mitjans tan andorrans com de l’Estat espanyol. La seva honradesa i veracitat en els seus textos l’han fet mereixedor de la confiança de tothom. Fruit d’això és la gran estima que li tenien fotògrafs i periodistes d’arreu amb els quals mantenia una estreta relació professional i d’amistat.

Francesc Pino, amb la seva inseparable càmera // Roger Rovira

Anteriorment, va aconseguir un èxit sonat en guanyar la tercera edició del prestigiós concurs de fotografia esportiva promogut pel ‘Mundo Deportivo’ i patrocinat pel Corte Inglés, en ser escollida la seva fotografia del Rallycross de Sils com la millor fotografia de l’any. Un èxit que es va difondre a les pàgines del diari i que va tenir a en Francesc Pino com a protagonista de l’acte de lliurament de premis celebrat a l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona a finals de gener del 88.

“El llegat de Francesc Pino és immens per a tothom; no hi ha una cuneta, un revolt, un salt, un marge, una recta, una sala de premsa, un tram, un circuit... on es pugui trobar el record d’una persona més respectada i estimada”

Va ser una època en la qual en Francesc mantenia la seva activitat en dos vèrtexs, la informàtica i la fotografia. En el primer cas va deixar el món de la banca per entrar a desenvolupar el programari d’una empresa de transports. En el cas de la fotografia, la seva passió i dedicació el va portar a viatjar per tot el món i les seves càmeres van ser testimonis dels esdeveniments més grans, com la Fórmula 1, els mundials de motociclisme (MotoGP), ral·lis, Rallycross, Trial, Motocròs, Pujades en Costa, Motonàutica, Enduro, raids, i molt més. També va ser partícip i va testimoniar amb les seves fotos diferents èpoques del bàsquet, l’esquí, així com proves de ciclisme, un altre de les seves grans passions.

A la vegada, va ser testimoni del debut d’un equip andorrà contra un d’escocès a la prèvia de la Lliga de Campions el 1997 a l’Estadi Comunal. El 1997 també va engegar un projecte pioner. Va muntar en un camió el primer laboratori fotogràfic automàtic, tant pel processament de pel·lícula en color com la impressió de fotografies a color en grans esdeveniments del motor. Va ser la prèvia de l’entrada al món digital, ja que amb aquest equipament va poder processar in situ els rodets i després del seu escaneig transmetre les fotografies arreu del món. El 2001 va fer el pas definitiu al sistema 100% digital, tan pel que fa a la captura de fotos com el seu processament.

Ha estat col·laborador de nombrosos mitjans andorrans i també de l’Estat espanyol. En destaca l’època ja descrita de les proves de motos japoneses a Andorra per part de ‘Motociclismo’, revista amb la qual també va tenir una estreta vinculació en l’etapa de ‘Motociclismo Catalunya’. Tots els mitjans especialitzats del motor han publicat imatges d’en Francesc i també ha participat en nombrosos llibres com ‘Aroma de Benzina’ (Pujada al Montseny), ‘Circuit de Catalunya 1991-2006’, ‘75 anys de la Federació Catalana de Motociclisme’, ‘75 anys del Moto Club Manresa’, ‘50 anys del Moto Club Segre, i, més recentment, ‘50 años de Carreras en Cuesta’.

No tinc clar quan vaig conèixer el Francesc Pino. El meu record em porta a un Enduro del Segre a finals dels 80. A poc a poc, la relació va fluir i tots dos vàrem iniciar col·laboracions cada vegada més estretes amb un contacte permanent. Entendre’s amb el Pino era realment fàcil i sempre posava les coses molt planeres. Hem compartit esforços en moltes curses i hem fet molts invents, com el laboratori fotogràfic en un camió. Ens hem compaginat d’una manera inigualable a l’hora d’afrontar coincidències en els calendaris d’esdeveniments esportius, hem fet mils de quilòmetres junts i el fil telefònic deu estar socarrat de les llargues converses que hem tingut. Fruit d’aquestes converses i de les vivències compartides he intentat fer aquesta petita biografia, només amb el record. Enrere queden mundials de motocròs a Talavera, mundials de motocròs a Bellpuig, d’enduro a Castelló i Ponts, els ISDE a Portugal, viatges al GP de Jerez, els mundials de trial a Andorra i també d’enduro, el Ral·li Catalunya, les curses de gel al Pas de la Casa, les 24 hores de Lliçà, el Memorial Toni Soler, la Bassella Race, l’Enduroc i moltes curses regionals tant de cotxes com de motos a Catalunya, i molt més...

El seu llegat és immens per a tothom i no hi ha una cuneta, un revolt, un salt, un marge, una recta, una sala de premsa, un tram, un circuit... on es pugui trobar el record d’una persona més respectada i estimada.