Aquesta darrera setmana, una acalorada polèmica ha sacsejat el món del futbol espanyol. En el darrer partit de lliga, entre la Real Societat i el Barça celebrat a Anoeta, l’equip blaugrana va veure com li anul·laven un gol per fora de joc, a instàncies del sistema de detecció semiautomàtica del fora de joc anomenat SAOT (Semi-Automated Offside Technology), sense que en cap de les imatges reals oferides per la realització mostrés la infracció comesa.

Aquesta tecnologia, desenvolupada per l’empresa HawkEye Innovations, utilitza 10 càmeres addicionals a les de la realització televisiva del partit i monitoritza 29 punts de cada futbolista uns 50 cops per segon gràcies al Skeletrack, així com determina la posició, velocitat i acceleració de la pilota 500 cops per segon gràcies a un sensor inercial que hi ha en l’interior. Aquesta quantitat de dades hauria de permetre en principi reconstruir perfectament les posicions dels jugadors i de la pilota en el moment de la passada i determinar si algun jugador es troba en fora de joc o no, molt millor que l’ull humà. Per representar-ho, a més, el sistema és capaç de generar una imatge 3D que representa la posició dels jugadors d’interès pel fora de joc, el defensa més enrederit i el davanter més avançat, en el moment exacte del colpeig de la pilota.

El problema i la polèmica en el cas del gol anul·lat al Barça sorgeix quan la imatge reconstruïda s’allunya molt del que es pot observar en les imatges reals. Per molt que el sistema agafi més dades que les que captura l’ull humà, aquestes dades han de correspondre’s en algun moment a la realitat, i com es pot observar en la reconstrucció, parts del cos que en les imatges veiem que són del davanter del Barça Lewandowski, són assignades pel sistema en la seva reconstrucció 3D al defensa de la Real Societat, com per exemple el braç. Però també sembla que per estar en fora de joc, Lewandowski hagi de tenir un peu increïblement gran i, en canvi, el defensa el tingui molt més petit. Sembla doncs evident que quan 2 jugadors es troben molt a prop l’un de l’altre, inclús en contacte, com era el cas aquí, el sistema no assigna correctament alguns dels punts que monitoritza a cada jugador. El sistema té segurament un marge d’error en la determinació de cada punt i en la seva assignació a un o altre jugador que fa la reconstrucció no sigui correcte i doncs, cal pensar que en aquest cas el SAOT i els àrbitres van errar en assenyalar el fora de joc.

Aquests problemes de reconstrucció d’una imatge a partir de dades matemàtiques no és exclusiu del futbol i de la tecnologia de fora de joc semiautomàtic. També en les darreres setmanes hi ha hagut una crua polèmica en el món de l’astronomia arran de la imatge de Sagittarius A*, el forat negre supermassiu que es troba al centre de la nostra galàxia. L’any 2022, l’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT), una col·laboració internacional que inclou uns 400 investigadors repartits en 80 institucions d’arreu del món, va publicar una imatge d’aquest forat negre obtinguda a partir de les dades recollides per 8 radiotelescopis en 6 diferents localitzacions al voltant del planeta. Les dades obtingudes el 2017 van necessitar 5 anys de tractament fins a poder obtenir la imatge publicada, a causa de la gran complexitat de posar en comú tantes dades d’un objecte que es troba a uns 26.000 anys llums de distancia, darrere espessos núvols de pols, té un diàmetre més petit que la distància entre el Sol i Mercuri i varia en qüestió de minuts.

En aquest cas, no hi ha cap altra manera per obtenir una imatge que la reconstrucció a partir de les dades obtingudes pels radiotelescopis, que capten les emissions en submil·limètric de l’hidrogen molt calent que cau cap al forat negre, capturat per la gran força de la gravetat que exerceix, i que s’organitza com un disc conegut com a disc d’acreció, d’una manera similar a l’aigua que s’escola pel forat de la banyera. Utilitzant una tècnica coneguda com a síntesi d’obertura es mesclen els senyals del conjunt dels radiotelescopis per produir imatges amb una mateixa resolució angular, com si s’utilitzés un sol radiotelescopi de la talla de la suma de tots els altres, i en aquest cas de la talla del planeta sencer gràcies a la distribució estratègica dels observatoris implicats.

La imatge publicada és satisfactòriament similar al que s’esperava obtenir tot i que cap dels models acaba de quadrar totalment. S’hi veu clarament el disc d’acreció amb una forma de dònut al voltant d’una zona totalment negra, l’ombra del forat, delimitat per l’horitzó d’esdeveniment és a dir la frontera a partir de la qual els fotons ja no poden escapar de la força de la gravetat. El disc d’acreció és molt turbulent a causa de l’alta velocitat en què l’hidrogen i altres materials orbiten el forat negre, però també per l’alta incidència dels potents camps magnètics que s’hi creen. Així algunes zones són més calentes i brillants, d’altres més fredes i fosques, sense que es pugui explicar exactament per què.

Però el que semblava una imatge històrica, ha començat a ser qüestionada des de fa unes setmanes, arran d’un article publicat pel Dr. Makoto Miyoshi i els seus 2 col·laboradors de l’Observatori Nacional del Japó que han reanalitzat les dades obtingudes el 2017 que van fer públiques l’equip del EHT. El resultat difereix sensiblement de la imatge del EHT, ja que el disc ja no té una forma de dònut sinó que és molt més allargat en la direcció est-oest amb una part molt més brillant que l’altre. La causa de la diferència seria causat, segons l’equip japonès, per una deficient anàlisi de les dades i un programari de reconstrucció de les dades que tendeix a fer que s’assembli als models. Així com alguns potser esperaven que Lewandowski estigués si o si en fora de joc, els japonesos argumenten que la reconstrucció del EHT està massa supeditada a les idees ja preconcebudes sobre com hauria de ser Sagittarius A* i que al final s’hi acaba assemblant.

Evidentment, l’equip del EHT ha sortit al pas de les «acusacions» japoneses i les han rebatut una per una en un dur comunicat que van fer públic a les xarxes. Al contrari del que ha fet el comitè tècnic d’àrbitres a Espanya que amaga les dades del SAOT, ells han decidit fer públic tot el material del qual disposaven, els diversos softwares que han utilitzat i tota la metodologia que va portar a la creació de la imatge final, que és una imatge mitjana de tot l’univers de paràmetres variables que van explorar a fi de permetre a tothom de poder verificar el resultat obtingut. Ara falta esperar que d’altres investigadors agafin el guant i acabin de provar qui dels dos equips té raó i si Sagittarius A* està o no en fora de joc.