Estimat Everest,

Avui dilluns mentre pensava sobre que podia fer el meu article per a l’altaveu només em venia un tema al cap i era parlar amb tu.

És cert, que l’actualitat dona per molt, i que de segur que si pogués parlar amb tu em diries que em deixes d’històries i parles de tot allò que la dreta Andorrana no fa per la nostra ciutadania (quantes converses n’hem tingut). Però sobre tots aquests temes només em venia al cap la teva reacció a tots ells.

És per això, que avui em permeto la llicència, de no parlar de l’actualitat i fer-te un petit homenatge. Perquè quan em vaig assabentar de la notícia del teu traspàs, només em va venir una frase al cap, perquè ha marxat un home convençut de les seves idees, i del que vol dir l’esquerra per a la ciutadania.

Aquests últims temps, i a causa de la distància, les nostres converses no eren setmanals, com al principi d’entrar jo al PS, però sempre quan alguna cosa no t’agradava o veies alguna injustícia el primer a venir o escriure’m un missatge i dir el que pensaves en aquell moment eres tu. Tu mateix eres el més crític amb la dreta Andorrana, però també amb els de casa, cosa que t’agrairé sempre, perquè com tu mateix deies, l’autocomplaença no és positiva.

Crec, que no parlo només en el meu nom personal, sinó en nom de tots els companys i companyes del partit si dic que, amb tu perdem un amic, un company, però sobretot un idealista que ens feia (i ens continuarà fent creure sempre) en un projecte, com el Socialdemòcrata en el qual tu sempre hi has confiat com el projecte que pot fer créixer la nostra societat.

Constant, sempre voluntari i disposat, ens costarà trobar algú com tu.
No Parlo només en nom meu, parlo en nom de tots els companys i totes les companyes, que han estat al partit, estan al partit, i estaran el partit. La teva petjada hi serà sempre.

Bon viatge, amic.