Fer-se l'andorrà és una expressió que va ser utilitzada durant molts anys pels conciutadans del nostre país per combatre i tapar les mancances que teníem davant dels altres països més grans i poderosos.

Segurament ens va anar prou bé, tant a nivell polític com empresarial, financer o laboral.

Però els temps canvien, i l’any 1993 vàrem decidir fer-nos grans i jugar dins d’un context internacional on ja no val amagar-se i en el qual cal complir amb unes normes cada cop més feixugues on la transparència és primordial.

“Potser seria millor que aconsellessin de fer l’andorrà a aquells que venen a residir al nostre país i es passen el dia ensenyant les seves riqueses a Youtube i critiquen el seu país d’origen pels impostos que hi pagaven”

Molt hem avançat en aquest context i, entre altres, vàrem aconseguir sortir de la maleïda llista negra dels paradisos fiscals.

Però els núvols tornen a amenaçar pluja amb una proposició de llei a l’Estat veí del sud que ens podria tornar a enfosquir el color del nostre país.

Alguns parlamentaris de l’oposició van optar per fer la maleta i córrer cap a la capital del Regne d’Espanya per explicar un model fiscal de país, que té alguna mancança però que està ben homologat internacionalment.

Ara, però, ens diuen, des de la majoria, que això es contraproduent i que cal tornar a fer l’andorrà i portar-ho tot amb el secretisme que ens ha caracteritzat durant molts anys.

Potser seria millor que aconsellessin de fer l’andorrà a aquells que venen a residir al nostre país i es passen el dia ensenyant les seves riqueses a Youtube i critiquen el seu país d’origen pels impostos que hi pagaven.

Ara que farem un conveni d’associació amb la UE, potser haurem de fer el suec.