La dona del Cèsar no solament ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar.

Amb aquesta frase responia Caius Julio César a les matrones del patriarcat romà quan li demanaven que no es divorciés de la seva esposa per haver comés aquesta un acte impur.

Si ho traslladem al present, voldria dir que el es demana a algú que ocupa un càrrec públic son bones formes i respecte al càrrec que ocupa i a les idees que defensa, si les té.

El Govern d’Andorra s’ha negat repetidament a reduir l’estructura del seu Govern i la remuneració del mateix, i finalment semblaria ser que la reducció serà solament salarial i per un període de sis mesos. Set mesos a tot estirar.

Si ens remuntem a l’any 2018, l’economia andorrana va créixer un 2%, les depeses de personal del Govern van créixer el 4%, però la remuneració dels alts càrrecs de l’Administració central va créixer el 12%, i aquest col·lectiu va passar de 83 a 85 persones.

Si es fan comptes, es veurà que:

· Govern, la remuneració total va passar de 852.600 euros a 912.000 euros, com el Govern estava format per 12 membres, significava que el salari mig va passar de  5.900 euros mensuals a 6.300 euros per cada membre.

· Alts Càrrecs de Suport, Ambaixadors i Personal de relació especial, van passar de 40 membres a solament 36, i la remuneració total var passar de 1,813 milers d’euros a solament 1,770 milers d’euros, però la remuneració mitja va passar de 3.800 euros mensuals a 4.100 euros.

· Alts Càrrecs de l'Administració General, van passar de 31 a 37 membres, i la remuneració total va passar d’1,77 milions a 2,3 milions.

La despesa del personal prevista pels exercicis 2019 i 2020 presentava uns increments del 3,3% i 2% respectivament.

Si a la dona del Cèsar se li demanava el que en castellà es diu 'compostura', i que en català serien les bones formes, i que voldrien dir modèstia, mesura, comportament digne i adequat; en aquest aspecte es veu clarament que el Govern no compleix amb cap d’aquests valors, ni modèstia, ni mesura, ni dignitat ni comportament adequat ni al temps ni a les circumstàncies

Andorra ha demostrat abastament que els seus càrrecs polítics son uns pèssims gestors dels interessos públics, però uns excel·lents gestors dels interessos particulars -sempre hi ha alguna excepció, en positiu i en negatiu- però a ningú se li passa pel cap que la remuneració del Govern i alts càrrecs no hauria de créixer per sota del que ho farien els costos de personal dels pressupostos del 2019 i 2020. Això ens portaria a l’actualitat a que la remuneració mitjana dels membres de Govern estaria en un mínim de 6.700 euros per membre i mes, i els alts càrrecs de suport, ambaixadors i personal de relació especial estarien en un salari mig mínim de 4.400 euros mensuals.

En un país on quasi 1.200 empreses han presentat un ERTO, que afecta a 12.000 treballadors, que representaria un de cada tres assalariats, una crisi sense precedents, una previsió de caiguda del PIB superior al 10% (l’equivalent al que va passar als anys 2008 i 2009 però en un sol any), amb uns comptes de Govern molt deficitaris (ara justificats, no com fins ara!) i un deute desbocat; un escenari on tots serem més pobres i on s’hauran de fer esforços importants per part de tothom, i on serà necessària la solidaritat entre tots per sortir endavant...  doncs en aquest escenari, quina credibilitat pot tenir un Govern que es capaç d’apujar-se la seva remuneració més de 3 vegades l’increment de l’economia, i es nega a ajustar-ho al mateix ritme que l’economia quan aquesta pateix la pitjor crisi dels darrers decennis, sinó la pitjor.

Però es que a més, proposar una reducció de la remuneració de Govern durant solament 6 mesos, i que aquest import sigui destinat a cobrir unes reivindicacions salarials del SAAS, és senzillament lamentable, en les formes i en el fons, però en línia amb el demostrat fins ara. Aquestes reivindicacions del SAAS, si són justes, s’han de cobrir mitjançant la corresponent partida pressupostaria i no com una almoina que fan els membres de Govern i alts càrrecs envers un col·lectiu professional.

Si a la dona del Cèsar se li demanava el que en castellà es diu 'compostura', i que en català serien les bones formes, i que voldrien dir modèstia, mesura, comportament digne i adequat; en aquest aspecte es veu clarament que el Govern no compleix amb cap d’aquests valors, ni modèstia, ni mesura, ni dignitat ni comportament adequat ni al temps ni a les circumstàncies.

I aquests valors són fonamentals per portar el país a bon port, si es que aquest és realment el seu propòsit... aspecte que, vist el que s’ha vist fins ara fins ara, genera molts dubtes.