‘Fake news’, en l’actualitat, es coneix com una notícia falsa o falsejada i, jo afegiria la notícia que encara que sigui certa, objectivament, indueix al lector o teleespectador a l’error. Totes dues estan presents en la societat des de temps immemorial, però des de fa un temps ha sortit a primera plana informativa més a la llum aquest tipus dolós i oficiós d’engany, deguts sobretot a l’auge de les xarxes socials i que estem a l’era d’internet. Hi ha estadístiques que diuen que el 71% de la població mundial consumeix notícies falses.

“Desinforma el mateix una notícia falsa que una distorsionada o mitja veritat i les dues formes de desinformació infringeixen el dret fonamental de rebre informació veraç que tothom gaudeix”

A un mitjà de comunicació televisiu espanyol, que es pot veure en Andorra (Cuatro), i amb motiu de les últimes eleccions al Parlament Europeu, va dir, la presentadora, la següent notícia: ‟Espanya és el primer país que més parlamentaris aporta a la Unió Europea... (pausa)... després d’Alemanya i Françaˮ. Encara no he sortit de la meva sorpresa, com es pot dir semblant notícia que, ineludiblement, porta al teleespectador a l’error i crea un esperit competitiu entre països totalment innecessari i inútil. Recordo, malgrat que han passat molts anys (2003), que a la televisió pública espanyola (TVE), un jutge la va condemnar a llegir el contingut d’una sentència que la condemnava per una notícia falsa que havia difós sobre el sindicat Comissions Obreres (CCOO). El presentador (Alfredo Urdaci) la va llegir tan ràpidament que cap teleespectador va entendre res de la seva lectura, malgrat que el tribunal donava per fet que s’havia complert, amb la seva lectura pública, el que disposava la sentència.

Desinforma el mateix una notícia falsa que una distorsionada o mitja veritat i les dues formes de desinformació infringeixen el dret fonamental de rebre informació veraç que tothom gaudeix. El lector ha d’esbrinar i diferenciar entre les notícies i les opinions, ja que la primera han de ser de fets i dades certes i veraços i, les opinions tan sols expressant el pensament, idees, creences o judicis de valor per part dels mitjans de comunicació, editors o periodistes (article 2 del Codi europeu de deontologia del periodisme, Estrasburg, 1 de juliol de 1993) que les pots compartir o no.

Com diu Manuel Castells Oliván (Los medios y la política, Telos ‟Fundació Telefònicaˮ) ‟torturar cossos és menys efectiu que modelar mentsˮ, per això, una societat avançada és una societat ben informada i, per aquest motiu, els mitjans de comunicació són fonamentals i radicalment necessaris per al bon funcionament d’una societat democràtica.