Llançat des de Cap Canaveral l’1 de juliol del 2023, el telescopi espacial europeu Euclid, fa mesos que ja està plenament operatiu i observa el cel sense treva. Com ja en vaig parlar fa uns mesos en un altre article, el seu objectiu principal, durant els 5 anys vinents, és d’obtenir un mapa en 3D de més de 15.000 graus quadrats del cel, l’equivalent a 1/3 del cel observable, que permetrà desvetllar la natura de la matèria i l’energia obscura, els components principals del nostre univers però també els més desconeguts fins ara.
Ara, la Agència Espacial Europea conjuntament amb el Consorci Científic Euclid, han fet públic els primers resultats científics amb una sèrie d’articles publicats en una edició especial de la revista Astronomy and Astrophysics, acompanyats de 5 espectaculars imatges. Aquesta primera tongada de resultats vol demostrar la potencia i la versatilitat de la ciència que es podrà fer amb Euclid. Si bé el telescopi és més petit que el James Webb, amb un mirall d’1,2 m comparats als 6 m del Webb, l’amplada del camp del Euclid no té actualment cap rival entre els instruments que observen en l’espai. El mig grau quadrat, l’equivalent a 2,5 vegades la lluna plena, permet observar d’una sola vegada centenars de milers d’objectes, siguin dins de la nostra galàxia o a més de 10.000 milions d’anys llum.
A tall d’exemple, en el primer dia d’observacions científiques, Euclid ja va produir un catàleg de més d’11 milions d’objectes nous, observats en llum visible i 5 milions en infraroig pròxim. Cada dia genera gairebé 1 Tb de dades que són enviades a la Terra mitjançant un enllaç ràdio dedicat que és captat per l’antena de 35 m de Cebreros, prop de Madrid. Al final de la missió haurà generat gairebé 4.000 Petabytes de dades.
Tornant a les imatges que s’han fet públiques amb els nous resultats, la primera és sobre el cúmul de galàxies Abell2390. Una elecció que no s’ha fet a l’atzar, ja que aquest cúmul ha estat un dels més estudiats des de mitjans dels anys 80, justament pel Dr. Yannick Mellier, investigador principal d’Euclid i cap del Consorci Científic. En aquest impressionant panorama d’Abell 2390, s’identifiquen 50.000 galàxies. Però no totes són del cúmul, situat a uns 5.000 milions d’anys llum, moltes són galàxies més llunyanes visibles justament gràcies a l’efecte de lent gravitatòria que provoca l’enorme quantitat de matèria concentrada en el centre del cúmul. En concret, els arcs de llum que s'aprecien prop del centre del cúmul són còpies repetides d’aquestes galàxies molt llunyanes situades en un segon pla. Aquests objectes són tan distants que no es podrien observar directament sense l'enorme gravetat que genera la massa del cúmul, però de la mateixa manera que ho faria una lupa irregular, a més de ser augmentades, apareixen com deformades. Més lluny del centre del cúmul, les galàxies de segon pla també estan augmentades i deformades, de forma molt més lleugera, però que es pot detectar si s’estudien les propietats de milers d’aquestes. L'estudi detallat d’aquest efecte permet investigar la natura i l'evolució en el temps de la matèria obscura i també de l’energia obscura.
La 2a imatge ens mostra Messier 78. Es tracta d'una regió de formació d’estrelles, que pot ser captada en profunditat gràcies a la capacitat d'observació en llum infraroja que posseeix Euclid, i que penetra a través dels núvols de gas i pols. Els instruments d'Euclid no només estan preparats per detectar la llum de les estrelles, sinó també d'objectes menors, amb masses amb prou feines una mica superiors a la de Júpiter, anomenats nans marrons. De fet, s’ha estimat que aquesta imatge conté uns 300.000 objectes en total.
La 3a de les imatges posa de manifest una de les forces d'Euclid: revelar el detall de les deformacions causades a les estructures de les galàxies quan aquestes s'acosten entre si i interaccionen per la força de la gravitació. El gran camp de visió és absolutament necessari per poder obtenir la totalitat del grup de galàxies anomenat El Dorado, a més de poder distingir totes les agrupacions d'estrelles que normalment habiten a l'halo que envolta les galàxies i que s'anomenen cúmuls globulars.
La 4a imatge d’Euclid captura, en tota la seva bellesa, la galàxia NGC 6744, una espiral que presenta una intensa activitat formadora d’estrelles, molt similar a la nostra Via Làctia. Els detalls que s’hi poden observar són extraordinaris i permeten observar les estructures de pols que es troben als espais existents entre els braços en espiral de la galàxia. Tal com apunta l'ESA, l'anàlisi d'observacions com aquesta proporcionarà pistes fonamentals per conèixer com es distribueix el gas, la pols i les diferents generacions i tipologies d'estrelles dins de les galàxies espirals i també per comprendre millor el procés de formació i evolució estructures d'aquestes estructures.
Finalment, en la darrera imatge destaquen dos objectes. En primer lloc, un camp ric en galàxies i visible a la part superior dreta de la imatge, el cúmul Abell 2764, amb centenars de galàxies, algunes en processos de fusió. El segon objecte interessant és l'estrella més brillant de la captura, Beta Phoenicis, pertanyent a la nostra galàxia i, per tant, ubicat en un primer pla. Habitualment, l'òptica dels telescopis fa que la llum de fonts tan potents es dispersi lleugerament, formant un halo que impedeix poder apreciar objectes situats en un segon pla i prop de la mateixa línia visual. Tot i això, Euclid va ser dissenyat per reduir al màxim aquest efecte, tal com mostra aquesta imatge, en la qual apareixen, amb gran nitidesa, algunes galàxies visualment molt properes a l'estrella.
La potència científica d’Euclid queda més que demostrada amb aquesta primera sèrie de resultats. Només és un tastet de tot el que vindrà en el futur. Queda molta feina per fer, molt cel que observar, molts misteris que desvetllar i moltes sorpreses per aparèixer. No hi ha dubte ja que l’esforç realitzat i els 20 anys d’espera al final hauran valgut la pena. Felicitats de nou a tots els que ho han fet i segueixen fent-ho possible.