Aquest passat dilluns, Marine Le Pen estava convocada al tribunal correccional de París.

Ja temia per la seva inelegibilitat als comicis presidencials del 2027. Abans que la presidenta del tribunal acabés de llegir el veredicte, Le Pen abandonava la sala visiblement afectada i trastocada. El pitjor que podia passar-li finalment ha caigut com l’espasa de Dàmocles damunt les seves esperances. Aquesta sentència impedeix, a priori, que es presenti per poder ser elegida presidenta i al mateix temps pels andorrans que esdevingui la primera coprincesa de la llarga història del nostre Estat. La Pen ha estat condemnada a cinc anys d’inelegibilitat.

Després de refer-se ben ràpid del coneixement del veredicte, el mateix vespre, al moment de màxima audiència de la televisió pública francesa, apareixia, ferma i contundent, al seu estil, denunciant una cacera de bruixes i polititzant al seu entendre la sentència, assegurant que ha estat una decisió política i no judicial la d’apartar-la de la cursa per la presidencial del 2027.

Lluny d’arronsar-se està ben decidida de fer recurs a la sentència i a lluitar fins a darrera instància per demostrar, segons ella, la seva innocència. L’afer del finançament irregular del seu partit i l’anterior campanya política a través de salaris destinats a assistents parlamentaris europeus de la seva formació sembla que ha estat un punt d’inflexió en la seva ja dilatada carrera política.

“Els magistrats han anat massa lluny eliminant Le Pen de la cursa electoral i no donant-la com a opció perquè els ciutadans francesos disposin d’una lliure elecció pel candidat que desitgin”

La triple candidata per presidir la república francesa es queixa de la sentència i insta la justícia a una actuació ràpida que revisi el seu cas perquè tingui temps encara a poder presentar-se davant els electors la primavera del 2027. No pretén llançar per la borda els ja més de 30 anys al capdavant dels ultradretans francesos per una sentència injusta al seu entendre i en cap cas es planteja ara per ara ser rellevada pel seu dofí, el jove i popular Jordan Bardella, president del RN, vencedor incontestable de les darreres eleccions europees del 2024 i que molts ja veuen, després d’aquesta sentència, com el candidat conservador pel 2027.

Amb un índex de popularitat de prop del 40% pel que fa a intenció de vot dels francesos cap a la seva figura, Le Pen es quedarà amb la mel als llavis aquest cop? Li semblava que ho tenia a tocar, si més no, mai havia estat tan a la vora del seu somni, el d’esdevenir la primera dona al capdavant de la república. Denuncia ingerència política dins la justícia i un cop a la democràcia i a l’estat de dret, sistema institucional en què l’estat garanteix els drets individuals a partir de l’aplicació de la llei. Els magistrats han anat massa lluny eliminant-la de la cursa electoral i no donant-la com a opció perquè els ciutadans francesos disposin d’una lliure elecció pel candidat que desitgin.

Nosaltres, a Andorra, seguirem aquest procés amb especial atenció a l’espera de conèixer qui serà la figura de copríncep d’Andorra a partir de la primavera 2027. Tindrem finalment coprincesa? Sembla a hores d’ara que aquesta possibilitat s’esvaeix, en tot cas el temps ho dirà. Que per molts anys puguem gaudir de Coprincipat!