En cada elecció, el vot no només es decideix a les urnes, sinó també en la batalla de les narratives. En el cas de les eleccions als Estats Units, el paper de la comunicació política s’ha convertit en una arma de doble tall. Els discursos es construeixen amb cura, les estratègies mediàtiques marquen el ritme, i la polarització es veu amplificada per la manera en què els candidats articulen els seus missatges. Aquestes eleccions, més que mai, són una lluita per controlar la percepció pública...

En aquestes eleccions nord-americanes, hem vist clares diferències en l’estratègia de comunicació dels candidats. Trump va iniciar la seva precampanya amb un vídeo molt impactant: música èpica de fons i un missatge breu, però contundent, amb paraules clau com ‟seguretatˮ, ‟educacióˮ i ‟sanitatˮ, que definien el seu programa. En canvi, Biden va optar per un enfocament molt diferent. El seu vídeo de precampanya tenia una música tranquil·la i el mostrava assegut durant tot el temps, amb un to més propi d’un discurs nadalenc que d’un missatge electoral. Curiosament, el primer vídeo de Kamala Harris és més a l’estil Trump, amb un to directe, però menys agressiu.

En termes de comunicació, Trump superava Biden, però la dinàmica ha canviat amb Kamala Harris. Això es va fer evident en el debat del passat 10 de setembre, on Trump va mostrar una actitud clarament d’atac. Fins i tot abans de començar, va esperar que fos Harris qui s’acostés per saludar-lo, per després fer-li la seva característica encaixada de mans (un gest que fa sempre Trump, empenyent a l’altra persona cap a ell per demostrar que ell té el control de la situació). No obstant això, Harris va saber defensar-se bé i expressar les seves idees amb seguretat.

Els candidats utilitzen diverses tècniques per fer que els seus discursos siguin més efectius, i Trump és un mestre en l’art de la comunicació. Una de les seves estratègies clau és el control del to de veu. Quan vol intensificar l’emoció del públic, accelera el seu ritme i fa servir un to més agut. A continuació, sovint xiuxiueja algunes paraules importants, creant així un moment de concentració i adrenalina que ajuda que el missatge sigui més memorable.

A més, Trump és conegut per les seves pauses estratègiques. Després de comunicar un missatge important, deixa uns segons de silenci perquè l’audiència pugui interioritzar i processar el que acaba de sentir. Aquesta tècnica reforça l’impacte del missatge i permet que els assistents el reflexionin.

Finalment, el llenguatge no verbal de Trump juga un paper crucial, tot i que Harris també domina molt aquest àmbit, el candidat republicà porta ja molt quilometratge en aquest joc. Sempre acompanya les seves paraules amb gestos amb les mans, cosa que fa que el seu missatge sigui més visual i dinàmic. Aquesta combinació de to de veu, pauses i gestos ajuda a captar l’atenció i a reforçar els seus punts de vista.

D’altra banda, tenim a la candidata demòcrata, qui presenta un estil de comunicació que combina claredat, connexió emocional i autoritat. Harris sovint recorre a exemples personals i històries que humanitzen els seus punts de vista, creant una connexió més profunda amb el públic i fent que els seus missatges siguin més accessibles.

El seu to de veu és equilibrat, transmetent empatia. Aquesta combinació li permet comunicar-se eficaçment en diverses situacions, des de debats fins a discursos públics, però quasi sempre sense ser agressiva.

I, en últim lloc, un fet molt important en la comunicació política són els missatges i eslògans, els quals són clau per crear un marc mental persuasiu en les eleccions. Un eslògan destacat és el de Trump, que el diu en acabar tots els seus discursos, ‟Make America Great Againˮ, captura sentiments de nostàlgia i esperança, simplificant el seu missatge en una frase fàcil de memoritzar que ressona profundament amb els votants.

Les eleccions nord-americanes han destacat la importància de la comunicació política en la formació de l’opinió pública. Les estratègies de Trump i Kamala Harris mostren com el to de veu, les pauses i el llenguatge corporal poden influir profundament en el missatge polític. Mentre Trump utilitza un estil clar i enèrgic, Harris se centra en la connexió emocional.

En un moment en què la percepció pública és clau, entendre com els discursos i el llenguatge corporal influeixen en l’opinió dels votants és fonamental per analitzar les dinàmiques polítiques i el futur de la democràcia.