Del temut ‘efecte 2000’ només en recordem una copa de cava amb el número, una samarreta o una edició especial de ‘Super humor’ amb Mortadel·lo i Filemó. La resta, l’hem oblidat, tot i que hi va haver un cert neguit.
Teníem por que, en el moment en què Ramon Pellicer i Tània Sàrrias donessin les campanades a la Televisió de Catalunya, els ordinadors es tornarien bojos, com si Hal 9000 hagués agafat el control de la humanitat, tot i que anys després seria la seva cosina, intel·ligent i artificial, la que ho està fent. Es van adoptar totes les mesures i no va passar res. El nostre reconeixement als informàtics que van donar un pas més enllà i no es van limitar a preguntar si havíem provat de reiniciar el portàtil.
En previsió d’una hecatombe mundial, els de TV3 van transmetre les campanades des del monestir de Montserrat, encara que haguessin d’accedir a un balcó travessant una sala plena de taüts i amb l’actuació inclosa de l’escolania. Pellicer anava amb un abric negre i una bufanda blanca molt ampla i, per un moment, més que donar la benvinguda al 2000 semblava que anés a realitzar un exorcisme: Regna terrae, cantate Deo,/psallite Domino, Tribuite virtutem Deo./Exorcizamus te.
“Ja fa 25 anys del dia que havia de petar tot”
Ja fa 25 anys del dia que havia de petar tot, però ens en queda un record llunyà i, comparat amb el que hem viscut des d’aleshores, quan pensem en aquell temor i ens fem un panxó de riure. Però el veritable ‘efecte 2000’ va ser que aquell any arribarien al poder Vladimir Putin a Rússia, i King África a maltractar la nostra capacitat auditiva. I continuen amenaçant-nos. Un amb la bomba atòmica i l’altre, amb la sexi. Aquell any també va accedir Florentino Pérez a la presidència del Reial Madrid. I encara hi és.
Els seguidors del club l’anomenen ‘Tito Floren’. Com si fos un amic amb qui van a prendre unes cerveses. La gran aportació de Florentino no és esportiva, ni de requalificació de terrenys; és la recuperació de la paraula ‘tolili’, que no figura en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola. Defineix algú que és ingenu, com el Govern amb el tema Grifols.
L’‘efecte 2000’ va representar per a la multinacional farmacèutica els importants canvis que hi va haver a l’accionariat amb l’entrada, amb el 34%, de Gabriella Holding, N.V. (grup Deutsche Bank) i l’expansió cap a nous països com aquell que se’n va a fer un màster al planeta Eternia amb els professors Skeletor i He-Man. El que havia de ser per a Andorra, el súmmum de la inversió estrangera, ha tingut un final com el de ‘Bienvenido Mr. Marshall’. A la pel·lícula, els veïns d’un poble de Castella i Lleó volien demanar als americans que venien de visita, bicicletes, xocolata i vaques. Van acabar passant de llarg deixant amb un pam de nassos l’alcalde Don Pablo (Pepe Isbert) i els veïns de Villar del Río.
“Sense l’innovador centre de recerca sempre ens quedarà el prat per a les vaques”
Ara, sense l’innovador centre de recerca i amb l’estampida de Grifols, sempre ens quedarà el prat per a les vaques. Canviem Villar del Río per Ordino i posem un alt càrrec de Govern a controlar el bestiar amb un barret com el de Melania Trump a la presa de possessió del seu marit. Malgrat el fracàs del projecte, encara hi haurà gent que continuarà confiant en la bona fe dels humans i en la benevolència dels rèptils, com deia Clint Eastwood a ‘Sin perdón’, un home que hauria pagat una fortuna pel barret de la Melania i per les vaques del Prat de la Farga.
I és que les vaques marrons, són les que produeixen la llet amb xocolata. Almenys això creuen setze milions de nord-americans, segons ‘The Washington Post’. També creuen que les hamburgueses no engreixen i que el Sol gira al voltant de la Terra. Llegeixes això i comences a entendre la nova arribada de Donald Trump al poder.
Un que, sortosament, va marxar a temps dels Estats Units, va ser l’escriptor Iñaki Uriarte, nascut a Nova York però resident ara a Bilbao. Escriu en els seus ‘Diarios (1999-2003)’ que la seva mare (que no coneixia Andorra ni Trump), deia sovint que si es viu molt, és sorprenent el que un arriba a veure. I els que ens queda.