La presentació de Concòrdia sobre un model alternatiu a l’acord d’associació l’he trobat plena de contradiccions. Encara no sé quin model alternatiu presenten. Juntament amb el seu expert, diuen que cal especialitzar el turisme i la banca, limitar la construcció modificant la llei del sòl i, a la vegada, desenvolupar sectors de valor afegit i atraure talent. Que diversificar-se obrint-se és un error quan únicament uns minuts abans exposen que precisament l’obertura es va salvar d’una crisi econòmica important perquè de fet, ja fa anys que vam fer l’obertura a la inversió estrangera.
“És clar que el model actual necessita transformació, però aquesta no vindrà de quedar-nos on som, repetint fórmules que ja han arribat al límit. L’acord d’associació no és perfecte, però és una eina que ens permetrà crear aliances, atreure talent i desenvolupar nous models de negoci que ara mateix no tenim”
Però, com podem diversificar l’economia i generar aquest suposat valor afegit si ens tanquem als sectors que ja tenim? És curiós que es proposi centrar-nos en un turisme que consumeix recursos humans i naturals que ja tenim al límit, o en una banca que, sense un banc d’última instància, no podrà ser competitiva en un mercat global. A més volen limitar la construcció, perquè ja estem saturats i és un model econòmic no sostenible, en això estic d’acord, però sense oferir opcions reals a les empreses del sector. Aquestes empreses, que són vitals per a l’economia del país, podrien trobar una gran oportunitat si tinguéssim un marc que els permetés operar amb seguretat en mercats propers, i els hi serà molt més fàcil amb l’Acord que sense, quina és l’alternativa doncs? I hi ha el tema del talent. Parlen molt de retenir-lo, però, amb quines propostes? Si continuem oferint les mateixes opcions de sempre –turisme i banca–, per què haurien de quedar-se aquí els nostres joves professionals qualificats en altres matèries? I el tabac que tants ingressos ens aporta a l’estat, que proposen fer sense trenta anys de transició? El rooming d’Andorra Telecom s’acabarà igualment sense acord, no és millor tenir negociada una transició adequada i sostenible sense pressions?
I sincerament, trobo especialment perillós, segurament perquè el vaig viure en primera persona com a membre del Govern: el fet que durant la pandèmia ens vam sortir sense l’Acord obviant que podria no haver sigut així. Sort de comptar amb el Copríncep Francès i amb les relacions diplomàtiques que sempre hem treballat amb esforç. Molt naïf creure que, en un entorn europeu cada cop més tensionat, on predomina fortament la idea de l’interès nacional - “primer els de casa”-, ens puguem tornar a trobar en una situació favorable sense disposar d’eines jurídiques vinculants.
És clar que el model actual necessita transformació. Però aquesta transformació no vindrà de quedar-nos on som, repetint fórmules que ja han arribat al límit. L’Acord d’Associació no és perfecte, però és una eina que ens permetrà crear aliances, atreure talent i desenvolupar nous models de negoci que ara mateix no tenim i que necessitem que siguin més respectuosos amb els nostres recursos. És una oportunitat per construir un país més fort, més resilient i més preparat per al futur, jo no en tic cap dubte.