No soc una persona que li agradi alegrar-se de la desgràcia aliena, però gaudeixo quan el karma, el destí o el que sigui posa a les persones com ell en el seu lloc, i avui és un dia per fer crispetes i obrir una ampolla de xampany.

Aquest ha estat el cas del que, d'aquí a poc temps -quant menys millor- exministre Jordi Gallardo, que avui ha renunciat a les primàries i per tant a ser candidat a Cap de Govern en favor de Judith Pallarés. Són molts els que pensen que és un clar gest de covardia, conscient que no ho ha fet bé i l'altra candidata té àmplies possibilitats de guanyar.

Sens dubte és el que ocorre quan un polític no escolta i prefereix fer les coses a la seva manera, no se si per egocentrisme o per poca capacitat de gestió, però en qualsevol cas es va quedar sol i sense suport. Era d'esperar. Si fos per egocentrisme és evident que mesurar-se en unes primàries amb una candidata que li dobla els suports seria sotmetre's a una derrota directe i això no ho suportaria, és millor fer veure que no passa res i retirar-se per a no sortir danyat i vendre-ho com que és un gest que li honra i com que ho fa pel partit, “per no contribuir a una lluita interna que trenqui Liberals” -segons ha dit-. Però realment, només és això? No hi ha res més darrere de la seva marxa i de les tenses reunions que ha mantingut el partit durant aquests dies? Hi té res a veure les desconfiances internes i externes en la gestió del ministre o en algunes adjudicacions que sembla que encara s’haurien d’aclarir? De fet, em crida molt l’atenció que a la roda de premsa hagi dit que el que ha passat en les últimes 48 hores ha reforçat la idea de que el risc d’una lluita interna existeix.

“Marxarà com un ministre que només ha servit al país per ampliar l'àlbum fotogràfic de les seves destinacions turístiques i per ser el ministre que segurament més convenis que no serviran per a res hagi signat. Per a tot això, i lògicament per a incrementar els poc més de deu mil euros que afirmava tenir en el banc segons la declaració de béns que va fer pública”

Què li han posat sobre la taula senyor Gallardo per a que algú com vostè hagi decidit fer un pas enrere? Ha de ser quelcom molt contundent sens dubte que desafortunadament el poble que li ha pagat el sou durant els últims anys difícilment arribarà a saber.

La seva gestió en el partit i també en el ministeri que dirigeix ha estat pèssima, i això no és una cosa contra el seu partit, és una cosa que descriu com ell ha actuat perquè tristament li van donar la confiança i que ja he descrit en molts dels meus articles. Un polític es deu al poble, no sols als seus votants. A Andorra a més la tradició és que un polític ha de ser pròxim al poble, humil, constant i treballador i no obstant això el ministre Gallardo sempre ha preferit mostrar-se distant, altiu en la gestió i escapista en el conflicte i això no li ha fet bé ni a ell ni al seu partit.

Marxarà com un ministre que només ha servit al país per a ampliar l'àlbum fotogràfic de les seves destinacions turístiques i per ser el ministre que segurament més convenis que no serviran per a res hagi signat. Per a tot això, i lògicament per a incrementar els poc més de deu mil euros que afirmava tenir en el banc segons la declaració de béns que va fer pública. En comptes bancaris andorrans, segons matisa el document notarial, un detall m'imagino que és important. Que trist és gastar tants diners públics en obtenir tan pocs resultats, en permetre que persones sense cap tipus de criteri, visió política o experiència de gestió tinguin un càrrec tan important només per participar en una festa política post-eleccions.

Ho sento, no em fa pena la seva marxa, al contrari, és un alleujament que ell marxi per a deixar pas a una persona que considero bona política, bona gestora, valenta i una treballadora incansable, que sens dubte haurà comès errors, però que ningú podrà acusar-la mai de ser una persona altiva, egocèntrica o política de conveniència.

Avui, comparteixo sentiment amb alguns dels seus companys de partit i de gabinet: “Tanta pau porti, com descans deixa”. Que trist és també que els teus propis companys que van confiar cegament en tu tinguin aquest sentiment.

Bon vent i barca nova!