No aguanto el doble discurs d'alguns. No puc entendre que polítics de l'any 2023 que es presentaran en llistes electorals i aspiren a guanyar en les pròximes eleccions segueixin ancorats en el passat, alguns fins i tot m'atreviria a dir que en l'edat mitjana.

Sembla que mai som capaços de fer res sols perquè és més fàcil dir que som un país vulnerable. Ja ho vaig preguntar en algun article anterior: poden dir-me quantes vegades han escoltat un polític d'altres microestats com Mònaco, Liechtenstein o San Marino dir que el seu país és vulnerable? Ja els hi dic jo: cap vegada. Potser perquè són polítics realment compromesos i amb ganes de canviar coses i fer créixer i millorar el seu país?

Volem estar en tot, en els e-sports, en el blockchain, en les criptomonedes, en una administració digital com la que té Estònia (ni més , ni menys, a lo grande!), però la realitat és que a l'any 2023 la nostra administració continua funcionant amb carpetes de colors dels anys 90 que viatgen amunt i avall pels edificis de Govern; que en alguns parquímetres no es pot pagar amb targeta i que, entre moltes altres més, un empresari necessita mesos i mesos de paciència per a obrir un negoci, que a França o a Espanya posaria en marxa en pocs dies. Al final l'única cosa que aconsegueixen és que no estem realment en res, ja saben allò de que qui dies passa, anys empeny. I en política tristament això és el que sembla que compte, que els dies passin i que la legislatura s'acabi per a poder tornar a prometre al poble i veure què podrem guanyar els següents anys de poder.

Ens van prometre una administració digital fa dues legislatures, un portal de transparència, una web del servei de tràmits que fos àgil, eficaç i competent i on la majoria dels tràmits es poguessin fer en línia. Ens ho van tornar a prometre al principi d'aquesta legislatura. I què tenim? Pràcticament res.

“Els canvis venen acompanyats de pors, incerteses i malestars per alguns però... i si deixem d’acomodar-nos i sortim a lluitar per a un nou futur? Per un futur de canvis que ens permetin en un temps veure com tot dona el seu fruit i poder estar contents i orgullosos d’haver sortit de la monotonia, perdre la por i ser capaços de reinventar-nos”

Volem afiliar-nos a tots els organismes internacionals haguts i per haver, pertànyer al super club d'estats de la Unió Europea, pertànyer a totes les associacions del món, signar tractats i acords a tort i a dret sense importar si són absurds o no. Però… i els que signen saben el que volen? Per al país no en tenen ni idea la majoria, això sí, tenen clar que els encanta viatjar i fer-se fotos per als seus perfils de xarxes socials.

M'agradaria escoltar alguna vegada una autocrítica, en lloc d'afalacs infundats vestits de promeses polítiques de futur i acompanyats de laments pel petits que som i lo vulnerables que podem arribar a ser si algú es vol sortir de les línies mestres que es van definir fa mig segle, o tres segles en el pitjor dels casos.

Ens hem plantejat un pressupost participatiu més ampli? Una reforma constitucional? Un canvi de sistema d’estat? Una modificació del sistema electoral per a que sigui més just i equitatiu? Ens hem plantejat sotmetre a referèndum molts assumptes d'interès nacional sense pensar en la cadira política i pensant en el benestar del país i dels seus ciutadans? Ens hem plantejat preguntar als ciutadans -abans de gastar temps i diners- si realment volem ser part de la Unió Europea?

Algun polític de l'oposició podria preguntar en el Consell General al Govern 5 avantatges de l'acord d'associació amb la UE que no poguessin aconseguir-se amb acords bilaterals o multilaterals?

Encara que el més important seria: ens hem plantejat començar a avançar com a societat? Deixar de discriminar les persones per si van néixer aquí o allà i començar a valorar-los per les seves capacitats professionals i personals? Deixar de discriminar a algú per si és francès, espanyol o portuguès? Deixar de diferenciar entre residents i andorrans i començar a parlar de persones, de ciutadans? Ens hem plantejat voler deixar de ser el país que més…, per a ser el país dels seus ciutadans?

Els canvis venen acompanyats de pors, incerteses i malestars per alguns però... i si deixem d’acomodar-nos i sortim a lluitar per a un nou futur? Per un futur de canvis que ens permetin en un temps veure com tot dona el seu fruit i poder estar contents i orgullosos d’haver sortit de la monotonia, perdre la por i ser capaços de reinventar-nos.

Reflexionem tots, perquè en uns mesos tenim l'oportunitat que tot canviï, i quedant-se a casa sense anar a votar no és col·laborar en el canvi que volem.