Vivim en un món on les males notícies semblen dominar el nostre dia a dia. Cada vegada que obrim un diari, encenem la televisió o ens connectem a les xarxes socials, és inevitable que els titulars més alarmants captin la nostra atenció. Des de crisis climàtiques fins a conflictes internacionals, la sensació de pessimisme impregna les nostres converses quotidianes. Ens hem aturat mai a pensar per què passa això? Per què la nostra societat està tan fascinada per les males notícies, mentre que les bones sovint ens passen desapercebudes?

És possible que aquesta fascinació per la negativitat tingui arrels profundes en el nostre instint de supervivència ancestral. Durant milers d’anys, els nostres avantpassats van dependre de la seva capacitat per detectar i reaccionar davant les amenaces. Conèixer una mala notícia com l’aparició d’un depredador o un desastre natural, podia salvar-los la vida. Aquest mecanisme biològic ha quedat gravat en la nostra psique, i encara avui en dia, estem programats per donar més importància a la informació que percebem com a negativa, ja que històricament ens ajudava a sobreviure.

Ara bé, en l’era moderna, aquest instint continua sent útil? Segurament ja no és qüestió de vida o mort, però els nostres cervells continuen reaccionant amb molta sensibilitat davant les notícies dolentes.

Aquesta inclinació cap a les males notícies no només és una qüestió evolutiva. Els mitjans de comunicació hi tenen molt a dir. De fet, han après a explotar aquesta debilitat humana. Les notícies amb continguts dramàtics i alarmistes capten l’atenció molt més fàcilment que les bones notícies, fet que genera un cicle de retroalimentació constant. Els mitjans publiquen més notícies negatives perquè saben que els espectadors hi reaccionen, i aquets a la seva vegada, s’hi enganxen, sense adonar-se de l’impacte que això té sobre el seu estat d’ànim i la seva percepció del món.

Un bon exemple d’aquest fenomen es troba a la pel·lícula Tomorrowland de l’any 2015. Més enllà de la seva estètica futurista, la pel·lícula explora com la constant exposició a prediccions de desastres i catàstrofes globals crea una mentalitat col·lectiva de desesperança. Els protagonistes es veuen atrapats en un món on les males notícies dominen, fins al punt que la societat es resigna a un futur negatiu, sense lluitar per canviar-lo.

“El pessimisme s’arrela en la societat, fent que molts assumeixin que el futur està condemnat. El problema? Aquesta resignació pot paralitzar qualsevol intent d’acció i millora, generant una situació d’apatia o de passotisme”

Aquest missatge es curiosament molt assemblat al que estem vivint en l’actualitat. Vivim bombardejats per males notícies, i això afecta directament el nostre estat d’ànim. El pessimisme s’arrela en la societat, fent que molts assumeixin que el futur està condemnat. El problema? Aquesta resignació pot paralitzar qualsevol intent d’acció i millora, generant una situació d’apatia o de passotisme.

El més trist de tot això és que les bones notícies sovint queden enterrades sota la pila de titulars dramàtics. Però la realitat és que el món ha avançat i està avançant a passes accelerades en molts aspectes durant els darrers 25 anys, i hi ha motius més que suficients per ser optimistes.

Per exemple: La reducció de la pobresa extrema al món ha caigut del 36% al 10% entre el 1990 i el 2015, millorant la vida de milions de persones. S’ha erradicat moltes malalties com la poliomielitis i els avanços contra la malària, el VIH i tot tipus de càncers són espectaculars i encarà ho seran més gràcies a la IA. Tots els països del món han millorat i fan més eficients les energies renovables, impulsant una economia més sostenible. L’accés a l’educació ha millorat exponencialment a tot el món, oferint més oportunitats en regions vulnerables. La capa d’ozó està en procés exitós de recuperació gràcies al protocol de Montreal i s’espera la seva recuperació total a mitjans d’aquest segle. Els boscos Europeus han crescut en extensió cobrint més del 40% del territori, ajudant a capturar CO₂ i mitigant el canvi climàtic i tantes altres bones notícies que potser no t’interessen perquè senzillament no tenen la mateixa atenció mediàtica que els desastres, els conflictes o els escàndols polítics. I és una llàstima, perquè ens perdem la possibilitat de celebrar el progrés i d’adonar-nos que, tot i els reptes actuals, la humanitat continua avançant.

És evident que les males notícies tenen el seu lloc i importància. Però com a societat, és essencial que aprenguem a equilibrar la nostra percepció del món. No podem permetre que el pessimisme no ens deixi veure els assoliments i els avenços que es produeixen cada dia. En lloc de resignar-nos a un futur negre, hauríem de prendre exemple del missatge final de la pel·lícula que abans us mencionava “Si volem un futur millor, hem de creure-hi i actuar en conseqüència”.

El bombardeig constant de males notícies no hauria de dictar el nostre estat d’ànim ni la nostra capacitat d’acció. Hi ha moltes raons per ser optimistes, i és la nostra responsabilitat trobar-les i donar-los el valor que es mereixen.

El futur és el que fem d’ell, i tenim moltes oportunitats per construir-lo de manera positiva. La pregunta és: estem disposats a valorar el costat positiu de les coses o seguirem deixant-nos arrossegar per la comoditat del pessimisme?