El dret romà regeix a Andorra? Encara que el dret del Principat ha evolucionat sempre de manera autònoma, ha rebut molta influència del dret romà. És un aspecte que poca gent sap, però que és molt curiós, jo em vaig assabentar gràcies a una professora de dret de Madrid que, al saber que jo era d’Andorra, em va explicar tots els vincles històrics que tenim amb la legislació de l’antic imperi. Partint d’aquí, es podria dir que la legislació andorrana és una continuació del dret romà. 

Històricament, Andorra era una terra de frontera entre els comtats catalans i el Regne de França, per això es pot dir que el sistema legal es va desenvolupar de manera autònoma, tot i que seguint les bases del dret romà.

Per constatar això, podem recuperar declaracions del Consell General d'Andorra, qui va establir el 16 de març de 1753 que: “en les valls d’Andorra, en totes les causes sien heretaments o altre espècie de causes, està obligat lo jutge a seguir lo dret comú o romà, en tal maneres que no es pot seguir lo dret unicipal español o francés”.

El dret andorrà de successions és, en part, dret romà directament aplicat. Per exemple, les regles del dret de successions vigents al Principat són les que es contenen en les fonts del dret romà comú. 

La successió testamentària s’introdueix al Principat arran de l’anomenada recepció del ‘ius commune’ i, per aquest motiu, es regula fonamentalment per disposicions que provenen del dret romà.

La pervivència del dret romà a Andorra és un testimoni de la influència històrica i de la rellevància contínua dels principis legals de l'Imperi Romà, els quals han estat adaptats per ajustar-se a les demandes i característiques pròpies del sistema legal andorrà contemporani.

“En cada decisió, es reflecteix el llegat d’equitat i justícia que es remunta a les arrels del dret romà, recordant-nos que, fins i tot a les altures, perdura la influència atemporal de les antigues tradicions jurídiques”

És important destacar que, actualment, Andorra té un sistema legal propi i modern, el qual ha evolucionat de manera independent, encara que la seva història reflecteix algunes connexions amb el món jurídic romà. Això ho podem veure, en primer lloc, en els Principis Generals del Dret, on trobem l’equitat i la justícia: al dret romà eren valors fonamentals. Aquests principis cercaven l'aplicació de la llei de manera justa i proporcionada, tenint en compte les circumstàncies particulars del cas a tractar. Al dret andorrà, la recerca de l'equitat i la justícia també és un principi fonamental. Els tribunals andorrans han desenvolupat una jurisprudència que cerca l'aplicació justa de la llei, tenint en compte les circumstàncies específiques de cada situació.

A més, a Andorra es reconeix la importància de protegir els drets individuals i proporcionar garanties legals. Aquest enfocament reflecteix una preocupació compartida per la justícia i l'equitat, principis que, com deia, tenen les arrels en la tradició jurídica romana.

En segon lloc, tenim els Conceptes Jurídics Fonamentals, alguns d’aquests presents en el dret romà, com la propietat, la responsabilitat civil i els contractes, que també són presents en el sistema legal andorrà. Així ho veiem en la noció de propietat i dels drets associats, pilars del dret romà. El sistema legal andorrà reconeix i protegeix els drets de propietat, establint normatives que regeixen l'adquisició, la transferència i la protecció de la propietat. Seguidament, trobem la responsabilitat civil: un concepte arrelat a la idea romana de reparació per dany, que és també present en la legalitat d'Andorra. 

En últim lloc, tenim els contractes i obligacions: els principis contractuals del dret romà, que estableixen les bases per als acords legals i obligacions, també tenen el seu reflex al sistema legal d'Andorra. Les lleis andorranes regulen la formació, interpretació i execució de contractes, establint un marc jurídic per a les transaccions i compromisos, com per exemple el contracte consensual de la creació d’una societat tal com el coneixem, que ve donat pel dret romà.

Aquests elements reflecteixen la influència de la jurisprudència romana a l'estructura legal d'Andorra, encara que adaptats a les necessitats i particularitats de l’evolució de la societat fins a l’actual.

Al Principat el dret local s'erigeix com un testament viu, fusionant l'herència romana amb l'evolució pròpia. En cada decisió, es reflecteix el llegat d'equitat i justícia que es remunta a les arrels del dret romà, recordant-nos que, fins i tot a les altures, perdura la influència atemporal de les antigues tradicions jurídiques.