Fa uns dies el PS declarava que les tarifes d’Andorra Telecom i FEDA podrien ser considerades com un impost encobert, i fa pocs dies demanava una reducció de les tarifes de telecomunicacions del 15/20%.

Andorra Telecom és la societat que ha permès, via distribució de dividends, quadrar els comptes deficitaris del Govern d’Andorra en els darrers exercicis, evitant així haver de recórrer a incrementar els impostos i/o augmentar més el deute de l’Estat.

Els comptes (els del 2018 encara no són públics) d’Andorra Telecom, en milions d’euros, són:

Els darrers anys, Andorra Telecom ha pagat com a dividends el 100% dels beneficis generats al Govern d’Andorra.

Segons aquests comptes, les despeses operatives de l’operador estarien sobre els 65/70% dels ingressos, i seguint la tendència de l’Administració central i altres, la despesa de personal s’ha incrementat notablement (26% en el període 2013-2017). Sembla un escenari habitual a Andorra.

En relació als ingressos, la facturació per serveis a clients d’Andorra està estancada en els 50/55 milions d’euros, i en 4 anys ha passat de representar 2/3 de les vendes a la meitat al 2016; la resta dels ingressos corresponen a la facturació als operadors, que quasi exclusivament provenen del servei de ‘roaming’.

La primera conclusió és que Andorra Telecom necessita els serveis de ‘roaming’ per no ser deficitària.

El marc pressupostari de Govern pel període 2020 – 2023 preveu un increment de la despesa del 2,3% anual, la previsió d’ingressos fiscals està basada en uns creixements de l’economia difícilment assolibles, i presentaria un dèficit d’uns 80 milions d’euros; el Govern té dues opcions per quadrar els comptes: incrementar deute o augmentar ingressos. Si opta per incrementar els ingressos, aleshores hi ha tres possibilitats: 

• Incrementar la imposició directa – mesura impopular, sobretot quan l’actual sistema ja és molt injust
• Incrementar la imposició indirecta – restaria competitivitat a l’economia del país
• Incrementar els ingressos patrimonials – que corresponen majoritàriament als Dividends distribuïts per Andorra Telecom

Queda clar quina es la millor opció per fer front a la despesa.

Govern no es pot permetre que Andorra Telecom redueixi les seves tarifes, implicaria una reducció dels seus ingressos i en conseqüència menys beneficis; i Govern necessita uns beneficis elevats i creixents per cobrar el 100% dels beneficis via dividends, i no haver d’incrementar els impostos o augmentar el deute de Govern.

Quan la UE ha d’analitzar la conveniència dels monopolis a Andorra, la situació del país és que l’operador de telecomunicacions necessita ser monopoli per no reduir els ingressos, i necessita mantenir el ‘roaming’ per no entrar en pèrdues.

Monopoli i ‘roaming’ són dos factors de la negociació d’Andorra amb la UE, però per Andorra són aspectes innegociables. La desaparició d’un dels factors tindria unes conseqüències negatives molt importants per Andorra.

Són factors que posen en evidència com de vulnerables són les finances públiques, i el poc que han fet, fan i pensen fer els governants. Quant temps més durarà aquesta situació?