Recentment l’administració central ens a donat un ajut per exposar els resultats d’una recerca desenvolupada per la Fundació a un congrés internacional, però també ens n’ha denegat una segona. Bé, dit així sembla xocant. De fet la candidatura denegada ha estat per un incompliment de bases (i per tant un mea culpa), o sigui que no s’hauria d’haver presentat. De totes formes penso que calia fer-ho per, com a mínim, posar de manifest que hi ha un problema. En aquest sentit demano excuses a la investigadora candidata en preparar la paperassa per l’ajuda i la pèrdua de temps que això li ha suposat. Per altra banda no penseu que estem parlant de xifres estratosfèriques, sols l’avió, la inscripció al congrés i algunes despeses d’allotjament, però que ràpidament poden sumar uns 1000 euros. Però no patiu per ella, que la Fundació ja se n’ha fet càrrec.

El fet és que les bases únicament són vàlides per aquelles persones que 1) són andorranes, 2) residents amb més de 5 anys al país i 3) estar inscrit en  programa de doctorat de la Universitat d’Andorra. L’adjudicació de l’ajut favorable complia amb un d’aquests tres punts, però l’altra cap. La candidata que no pot optar per l’ajut ja disposa del títol de Doctor i no és andorrana. El candidat que ha estat afortunat en rebre l’ajut no és Doctor però si és andorrà. Tot i què la candidata està legalment establerta al país com a fronterera, resulta que les bases no li permeten accedir a cap ajut en aquesta modalitat de recerca, ni ara ni d’aquí 5 o més anys. Hi ha possibilitats que això pugui canviar? Jo confio que sí, i més quan en un període de 4 anys hi ha la voluntat política per estar més a prop d’Europa. Però mentre això no arriba potser que anem aplanant el camí i es considerin els fronterers com treballadors de ple dret a Andorra.