La intervenció de la delegació andorrana a la seu de les Nacions Unides a Ginebra va ser de tot menys afortunada. Encara menys afortunats han estat els fets que se n’han derivat.

Recapitulem. 

23 d’octubre del 2019 a l’ONU, a la seu de Ginebra. Canòlic Mingorance, magistrada i membre de la comissió andorrana a la Cedaw (Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones), respon a una pregunta de Louiza Chalal i repeteix vàries vegades que Andorra -la CASS- reemborsa les despeses d’avortament a l’estranger. Admet que, només a Espanya, se’n van realitzar 127 l’any 2018.

Vanessa Mendoza Cortés, presidenta del col·lectiu Stop Violències proclama en el mateix escenari que a Andorra s’han produït avortaments de risc i que hi ha problemes d’accés als anticonceptius.

Pocs dies després, el ministre Eric Jover anuncia, en roda de premsa, que el Govern portarà la Sra. Cortés a fiscalia per haver fet denúncies falses i "orientar l’opinió pública". L’endemà, el cap de Govern es reafirma en la voluntat de portar Vanessa M. Cortés a fiscalia, alhora que contradiu la magistrada negant categòricament que Andorra reemborsi els avortaments.

Fins aquí, els fets. Ara, l’anàlisi.

Canòlic Mingorance intervé a l’ONU representant Andorra en un debat d’alt nivell en el que es tracta el tema de l’avortament. Quan assegura que Andorra paga els avortaments als seus ciutadans en els estats veïns, ho diu amb perfecte coneixement de causa: és l’expert nomenat pel Govern. Expressa un fet transcendent, objectiu i quantificat: 127 avortaments el 2018 a Espanya. Com a magistrada és plenament coneixedora que avortar a Andorra és un delicte penat amb  presó. Per tant, no és creïble que les seves afirmacions -objectives i quantificades- siguin fruit d’un error o d’una deficient preparació del tema que es debatia en un fòrum tan seriós. Al contrari, serien la prova que existia i existeix una trama que ha actuat a esquenes i contra la legalitat. Polítics i alts funcionaris haurien estat presumptuosament delinquint, protegits per la Justícia; insistim, avortar és un delicte a Andorra.

Però en l’hipotètic cas que la magistrada hagués faltat a la veritat, el Govern, tan contundent amb Vanessa M. Cortés, hauria d’haver estat encara més dur i contundent amb la seva representant. És incomparablement més greu que el professional expert, mandatat pel Govern, menteixi, si fos el cas, davant les Nacions Unides afirmant que l’Estat que representa delinqueix subvencionant els avortaments als seus ciutadans i en doni dades falses, que no pas que una activista digui que a Andorra es realitzen avortaments de risc.

El Govern es mostra, també en aquest afer, despòtic i arbitrari. Abusa dels febles i protegeix els que estan instal·lats en el poder. És tan incomprensible que denunciïn Cortés com que no actuïn sobre Mingorance. O potser tot és degut a que Mingorance no va mentir i, llavors, les conseqüències polítiques i judicials serien imprevisibles.

En tot cas, la màquina del sistema s’ha posat en marxa i la primera acció és demolir al feble. Es una ‘raison d’état’.