Robert Butler (metge, gerontòleg, psiquiatre i guanyador del premi Pulitzer) va ser qui va encunyar el terme ‟ageismˮ per referir-se a la discriminació que pateixen la gent gran, terme que en català es refereix com edatisme i, això comporta una de les principals causes de soledat, aïllament i rebuig social, que afecta el seu estat físic, mental i a la seva dignitat i drets humans.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en l’article 25 diu que ‟La Unió reconeix i respecta el dret de la gent gran a portar una vida digna i independent i a participar en la vida social i cultural”, així també ho reconeix la Convenció Inter americana per la Protecció dels Drets Humans de les Persones Grans. Segons un estudi de les Nacions Unides, una de cada dues persones en el món discrimina a la gent gran. La vellesa comporta un deteriorament natural físic i pot, també, comportar un deteriorament cognitiu que pot arribar inclús a haver d’estar la persona assistida i recolzada per un tercer, però també pot comportar la saviesa com un tipus de pensament que s’ha vinculat a l’envelliment de forma positiva. Per Albert Schweitzer (metge alemany, nacionalitzat francès, missioner a Àfrica i Premi Nobel de la Pau 1952) ‟el vell és savi perquè coneix la relativitat de les cosesˮ, però cada vegada n’hi ha més societats que veuen a la gent gran com una càrrega perquè no són productives.
L’exposició de motius de la Llei qualificada de la persona i de la família, diu que la novetat més rellevant d’aquesta llei és l’adequació del dret andorrà als principis rectors del Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, el qual, conjuntament amb el seu Protocol, van ser signats i ratificats per l’Estat andorrà en els anys 2007 i 2012. Aquesta Llei regula en el seu Capítol segon, la provisió de suports per l’exercici de la capacitat de les persones en general.
“Pel que fa a les persones grans, els suggereixo, no tan sols que atorguin testament, sinó també, poders preventius davant de notari, pel cas que en el futur necessitin el suport d’un tercer per l’exercici de la seva capacitat”
L’envelliment demogràfic constitueix un dels desafiaments més significatius que afronta Europa en les pròximes dècades, plantejant nous reptes a la cura de les persones grans que urgeix afrontar des de totes les institucions públiques i privades, com s’ha fet amb la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris que, a pesar de ser una llei transversal, inclou expressament a la gent gran quant a beneficiaris de la cartera de serveis, entre altres, la pensió de solidaritat (article 26) i, en l’àmbit privat, la Fundació Privada Tutelar del Principat d’Andorra, que d’ençà que va néixer l’any 2007 realitza, entre altres, la tasca de suport de persones grans.
Centrant-me en l’àmbit judicial, hi ha països què han creat la figura dels intermediaris o facilitadors, que són persones que, juntament amb el personal del sistema judicial i les persones grans o discapacitades, intervenen per assegurar una comunicació eficaç durant els processos judicials, perquè aquestes comprenguin i prenguin decisions informades per assegurar el principi d’igualtat davant de la llei (article 6.1 Constitució), però sense dirigir o influir en les decisions d’aquestes.
La Resolució del Parlament Europeu, de 5 de juliol de 2022, sobre el foment d’una acció europea comú en matèria de cures (2021/2253/INI) diu ‟La cura no pot quedar reduïda a l’àmbit individual i privat de les persones dependents sinó que deu elevar-se a la condició de dret enfront de la societat abastant tots els serveis que recolzen l’autonomia i independència de les persones necessitades de cuidats i garantint l’exercici igualitari dels drets, la dignitat, l’autonomia, la inclusió i el benestar de totes les persones”.
Les estratègies per combatre l’edatisme, segons l’informe mundial fet per l’Organització Mundial sobre la Salut (OMS) i les Nacions Unides (UN) són: polítiques, legislatives, intervencions educatives i intervencions de contacte intergeneracional, sense oblidar que no és tan sols una qüestió de bona voluntat, ni de bonisme ni de caritat, sinó que es tracta de l’aplicació dintre de l’ordenament jurídic vigent i, fonamentalment, d’una qüestió de drets humans: la consagració del principi universal de la dignitat que li correspon a tot ésser humà amb independència de les seves circumstàncies personals (articles 4, 6 i 8 Constitució).
Pel que fa a les persones grans, els suggereixo, no tan sols que atorguin testament, sinó també, poders preventius davant de notari, pel cas que en el futur necessitin el suport d’un tercer per l’exercici de la seva capacitat. I, als guardadors de fet (per exemple, fill o filla que cuida el pare o mare amb discapacitat) que instin una acta de notorietat davant de notari (article 66 Llei del notariat) perquè acrediti la seva condició de guardador de fet, per així tindre una prova d’aquesta circumstància davant de tercers (bancs, administracions, empreses públiques i privades, etc.).