L'edat de consentiment sexual és l'edat a partir de la qual es considera, des del punt de vista legal, que algú pot consentir les relacions sexuals. Típicament, s'estableix entre els catorze i els divuit anys, variant entre diferents legislacions. En algunes regions del món, però, es marca tan aviat com als dotze o a l'inici de la pubertat. Actualment, a Andorra, l'edat de consentiment sexual està fixada a catorze anys, tal com ho recull el Codi penal. Això vol dir que, a ulls de la llei, els actes sexuals amb persones menors d'aquesta edat no són consentits, perquè es considera que aquestes no tenen la maduresa necessària per donar el seu consentiment, i són conseqüentment tipificats i penats com una forma d'abús sexual.

L'edat de consentiment sexual és encara una qüestió molt discutida arreu, que demana posar en equilibri la protecció dels adolescents contra els abusos sexuals amb la realitat de la seva sexualitat i el reconeixement de la seva competència creixent. Establir un estàndard internacional en aquesta matèria resulta complicat precisament per això, tot i que el Comitè per als Drets de l'Infant sí que ha considerat, per exemple, que als tretze anys és massa aviat i va en contra dels interessos dels menors.

“L'edat de consentiment sexual és encara una qüestió molt discutida arreu, que demana posar en equilibri la protecció dels adolescents contra els abusos sexuals amb la realitat de la seva sexualitat i el reconeixement de la seva competència creixent”

A l'hora de ponderar l'adequació de l'edat de consentiment sexual és important tenir en compte que ha d'evitar la criminalització dels adolescents i garantir el seu accés a serveis d'atenció sexual. El problema que sigui massa alta és que no serveix com a mesura dissuasiva i és que de fet tenim indicis que la llei no té cap efecte en la conducta sexual de la gent jove. Que l'edat de consentiment sigui massa alta sí que impedeix, en canvi, que els joves tinguin un accés adequat als serveis d'atenció sexual, incloent-hi la prova del VIH i d'altres malalties de transmissió sexual. A això s'hi suma que, en molts casos, l'accés a aquests serveis també requereix el consentiment dels pares. Per exemple, a Andorra ens trobem que l'edat per a consentir les relacions sexuals és catorze anys, però les persones menors de setze anys han d'anar acompanyades dels seus progenitors o tutors per demanar la píndola de l'endemà, que s'ofereix gratuïtament al servei Integral d'Atenció a les Dones, a urgències i a la consulta jove del SAAS.

També és important que la legislació consideri la diferència d'edat entre les dues persones i que pugui adreçar adequadament els casos on ambdues tenen edats similars. Aquest és el cas espanyol, que estableix l'edat de consentiment sexual als setze, però permet els casos que l'edat i la maduresa de les persones involucrades és similar.

Si bé el Codi penal andorrà reconeix com a abús sexual els comportaments sexuals amb menors d’edat majors de catorze anys basada en una situació de superioritat, resulta difícil imaginar que un adult que manté relacions sexuals amb un menor amb qui té una gran diferència d'edat no ho faci des d'una posició de superioritat. En aquest sentit, tot i que l'edat de consentiment sexual a Andorra permet esquivar el problema de l'estigmatització de les relacions sexuals i la criminalització dels adolescents, que sigui tan aviat fa pensar que hi ha marge per repensar-la des del principi de l'interès superior del menor.