La visita de la Dra. Marquet aquests dies no únicament ens ha inspirat sinó que també ens ha deixat missatges molt interessants sobre com el país podria ser líder en àrees com la biomedicina i la tecnologia. Marquet, amb la seva trajectòria en la indústria biotecnològica, ha subratllat la necessitat d’integrar les lliçons apreses de la pandèmia, especialment en la col·laboració entre governs, institucions i empreses i potenciar un ecosistema que incentivi la recerca no només en termes tecnològics, sinó també en salut i sostenibilitat, àmbits que no poden ser oblidats en el context d’una economia moderna.

L’obertura de l’any acadèmic de la Universitat d’Andorra va servir també per anunciar l’impuls de l’Institut de Recerca en Salut i Tecnologia. Aquesta iniciativa busca convertir-se en un nucli per a la investigació científica i la innovació en camps com la biomedicina i les tecnologies emergents en la línia proposada per la nostra científica andorrana. Aquest nou institut aspira a fomentar la col·laboració entre universitats, empreses privades i governs, amb l’objectiu de consolidar Andorra com un centre de referència en aquests sectors.

“Això implica fer un canvi de mirada per part de l’avaluació dels pressupostos públics entenent que la cadena de valor no acaba en els diners invertits o gastats sinó en el creixement en coneixement”

Però això no serà una tasca fàcil. Els Governs d’ara i els del futur hauran de prendre un paper actiu en la promoció i manteniment d’aquest ecosistema innovador. Això inclou destinar recursos específics a projectes d’R+D en salut, biomedicina i tecnologies avançades. Requerirà marcs legals flexibles per investigar i patentar, facilitar la col·laboració entre el sector públic i privat que assegurin la transferència de coneixement des de les universitats fins a les empreses i també de les empreses als estudiants. La llei de contractació pública, una eina que ha de servir perquè l’administració treballi amb projectes conjunts amb els privats disposa de diferents models de contractació que faciliten les aliances estratègiques com l’associació per a la innovació, on el Govern ha d’invertir diners en propostes innovadores que no sempre sortiran bé econòmicament, però que sempre aportaran coneixement i capacitació.

Això implica fer un canvi de mirada per part de l’avaluació dels pressupostos públics entenent que la cadena de valor no acaba en els diners invertits o gastats sinó en el creixement en coneixement, allò que en diuen el "know how" de les empreses que quan es comparteix fa créixer també als altres. També implica que els directors de l’administració pública entenguin molt bé aquesta llei com una eina de millora del teixit productiu. Juntament amb la transformació digital, la simplificació de tots els tràmits – no digitalitzar processos obsolets i limitatius – i aconseguir que la plataforma de contractació funcioni correctament, per exemple, són aspectes que ja avui ajudarien i que també farà que els esforços de la Universitat tinguin molt més sentit.

El món avança a una velocitat mai coneguda, els canvis que vivim són inevitables i els podem afrontar segons arribin amb les mancances que tinguem o avançar-nos fent una aposta decidida per la recerca, la col·laboració pública-privada, la creació d’infraestructures adequades i el foment de l’educació.

Aquests passos són crucials per construir un sistema que no només incentivi la innovació, sinó que també asseguri un futur sostenible i inclusiu per a tothom.