El dret de gràcia és una potestat d’un/s òrgan/s en virtut de la qual poden beneficiar discrecionalment a algunes persones respecte a les conseqüències desfavorables que les pot causar l’aplicació d’una llei, entesa aquesta amb sentit ampli. La manifestació del dret de gràcia més coneguda la troben en l’àmbit penal en les figures de l’amnistia, que extingeix el delicte, és a dir, com si el delicte no s’hagués comès (vid. Sentència Tribunal Constitucional del 8 de juny de 2009, recurs d’empara 8/2009), i l’indult que té com a efecte l’extinció, total o parcial, de la responsabilitat penal i civil, és a dir, el delicte existeix, però s’extingeix el compliment de les penes i responsabilitats imposades.
La Constitució d’Andorra, la prerrogativa de gràcia, s’exerceix de forma conjunta i per lliure decisió dels coprínceps (article 46.1.a) CA), és a dir pel cap de l’Estat (article 43.1 CA). En l’àmbit del dret penal aquest dret de gràcia el recull, únicament, l’article 239 del Codi Penal -sota el títol “De l’indult”- que diu: ”Salvaguardada la facultat dels coprínceps establerta a l’article 46.1.a) de la Constitució, els coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds de gràcia que els són adreçades. El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l’informe del president del Tribunal de Corts i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats”.
El problema que es planteja resideix si dins de la prerrogativa de gràcia que tenen els coprínceps està o no inclosa la facultat de l’amnistia, ja que al precepte constitucional que els atorga aquesta prerrogativa no està desenvolupada per llei. Per esbrinar l’abast d’aquesta prerrogativa constitucional, en primer lloc, hem d’anar al mateix Codi Penal que, quan parla de l’extinció de la responsabilitat criminal, diu, solament, com a causa de la dita extinció l’indult (article 86 CP) i no fa menció de l’amnistia. Per altra part, i com abans s’ha dit, el Codi Penal parla de les sol·licituds de gràcia que li són adreçades, per tant, s’ha d’entendre que l’indult sempre deu ser sol·licitat per una persona individual, però, en canvi, els Decrets d’indults (Jiménez Naudí, Jesús, Legislació penal del Principat d’Andorra, pàgines 259-268, de 14/3/1994; 7/4/1996; 15/9/1997; 7/12/1999 i 29/10/2003), s’atorguen d’ofici pels coprínceps indults generals per a penes de presó, generalment, de fins a 3, 6 i 8 mesos.
“L’amnistia està reconeguda en les constitucions de països com Itàlia, França i Portugal de forma expressa, però en la Constitució d’Andorra està recollit el gènere de forma expressa -dret de gràcia- però no l’espècie que representa la institució de l’amnistia”
Per al prestigiós catedràtic de dret penal espanyol Enrique Gimbernat Ordeig “Els indults generals suposen introduir en el Dret Penal el caos valoratiu i l’arbitrarietat, perquè la presó, la conseqüència jurídica més greu que es pot imposar als ciutadans, troba la seva justificació en un estat de dret que aquest patiment que pateixen els que han comès conductes tipificades com delictes es consideren necessaris per sòbries raons de política criminal, entre elles: les de prevenció general”, i posa un exemple: “Si un dia abans de l’entrada en vigor d’un indult prou, perquè es compleixi amb els fins de la pena, que a tots els autors d’un homicidi se’ls hi hagi rebaixat la pena de 10 a 5 anys de presó, i un dia després d’aquesta data els autors d’homicidis se’ls torni a castigar amb 10 anys, això significaria que els estarien castigant aplicant un injustificat excés de càstig”. No obstant i respectant aquest criteri, també hi ha un corrent doctrinal que entén que l’indult pot ser general, criteri, aquest últim, que entenc aplicable a l’ordenament jurídic andorrà, no solament donant una interpretació àmplia a la facultat dels coprínceps del dret de gràcia, sinó també per al sistema de fonts del dret andorrà basat, entre altres, en els usos i costums. Per tant, en l’ordenament jurídic andorrà coexisteixen dos tipus d’indult: El que atorguen d’ofici els coprínceps i el que pot demanar el que ha sigut condemnat per un delicte.
L’amnistia està reconeguda en les constitucions de països com Itàlia, França i Portugal de forma expressa, però en la Constitució d’Andorra està recollit el gènere de forma expressa -dret de gràcia- però no l’espècie que representa la institució de l’amnistia. En la Unió Europea està homologada i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix l’existència de les amnisties (Sentència de 29 d’abril de 2021, assumpte C-665/20 PPU) i, aquest tribunal, estableix que l’amnistia té com finalitat despullar del caràcter delictiu als fets als quals s’aplica, per tant, si la constitució d’Andorra ni la reconeix ni la prohibeix expressament, no veig cap impediment perquè es pugui promulgar una llei d’amnistia, el que comporta que, solament, la podria aprovar el Consell General.