Recent apareix la segona entrega del seguiment del model sobre l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 a Andorra, la setmana 20 (del 11 al 17 de maig), i a set dies vista ha estat espectacularment encertada. Però en aquest tipus de models, no podem parlar de la seva consolidació doncs estem davant d’un ‘problema pervers’, on no hi ha solucions correctes ni incorrectes i que revesteixen de gran complexitat. Correspon a fenòmens que realment no acabem d’entendre bé i en el cas que ens ocupa més encara. En tractar-se d’una malaltia nova en expansió i que pot anar mutant, només podem parlar de solucions millors u pitjors, però cal estar vigilants en permanència i sempre reajustant.
Amb tot ha estat una gran sorpresa constatar com la incorporació de les mascaretes en la lluita contra la disseminació de la Covid-19 ha estat gairebé tant efectiva en la reducció de la taxa diària d’infecció com la del confinament (un 70% de reducció amb el confinament domiciliari respecte de la situació inicial de disseminació lliure). Ens ho haurem de pensar bé abans de sortir de casa sense mascareta, tot i que l’OMS no es posa d’acord (especialment amb els Estats Units) en aquest tema. En tot cas a Andorra aquest sistema d’autoprotecció funciona, i aporta més que les mesures ‘dures' de confinar a la població.
Això dona ànims a qualsevol per perseverar en el model IRAHUCID COV-19, especialment perquè encara continua dempeus, vist que altres models han hagut de plegar. Potser el fet de treballar amb 8 variables explicatives simultàniament, faci que sigui un model molt productiu. En aquest sentit pot servir per modelitzar una ciutat que a nivells de disseminació epidemiològica pugui ésser considerada com a homogènia. En tot cas és hora que el país comenci a apostar per la ciència i els investigadors més decididament, doncs sense un reconeixement intern, ho tindrem molt difícil de cara a una publicació internacional.