Per definir la ‘folie a deux’, Lacan utilitzava una senzilla fórmula: “dues persones en un sol deliri”. Encara que aquesta entitat clínica de la psiquiatria clàssica francesa estigui darrerament poc utilitzada pels professionals, no es pot negar que hi ha casos evidents de la presència d’aquesta patologia. La particularitat d’aquest trastorn és que posa en joc, no un, sinó dos subjectes o àdhuc més; el quadre clínic reagrupa un primer pacient autènticament delirant i un segon subjecte o fins i tot un grup de subjectes que no són d’estructura psicòtica. 

En paraules no tècniques diríem que aquest darrers “segueixen la veta” al primer, amb un grau de complicitat variable, però sempre sense contradir-lo. Així, mentre que la patologia del primer subjecte delirant és indubtable, en els altres podem trobar de tot, des del deliri compartit, al fingiment i fins i tot, la impostura.

En els casos d’impostura, un cop iniciada ha de continuar el fingiment progressiu, allò que els castellans diuen ‘defendella y no emendalla' parlant dels que, per orgull o per mantenir les aparences, persisteixen tossudament en errors garrafals  

El cas de l’aeroport d’Envalira-Grau Roig és un paradigma de deliri encomanat..... o d’impostura pública.

Des de la presa de possessió, en la primavera de 2018, de la junta presidida per Miquel Armengol el tema de la construcció d’un aeroport internacional en territori andorrà ha estat un dels projectes galàctics de la Cambra de Comerç. Estem davant d’uns visionaris o d’uns al·lucinats? 

Govern, Comuns, empresaris, partits polítics i associacions han anat callant, sense emetre cap opinió, deixant fer, sense expressar cap dubte: una ‘folie a deux’ institucional. Qüestió de no perdre vots. Si l’heliport era una ‘iniciativa’ de la CEA i va acabar creant fortes fissures entre Govern i aliats; ara Govern deixa fer a la Cambra i calla. 

Sembla que després de dos anys de desinformació amb compta-gotes, la Cambra de Comerç presentarà ‘el projecte’ a la ciutadania el 19 de juny. Ja ha avançat el lloc (estaria situat entre les Bordes d’Envalira i Grau Roig amb una pista d’una llargada d’uns dos quilòmetres i mig). Comencem malament perquè des del riu de Massat fins l’extrem de l’aparcament de Grau Roig en línia recta no hi són els dos quilòmetres i mig!!

Com era d’esperar “el lloc és viable” segons l’estudi pagat per la Cambra de Comerç.

És viable, segur!: sepultant dos quilòmetres de riu sota formigó. 

És viable, segur!: suprimint pura i simple dues de les inversions del Pla sectorial d’infraestructures viaries: la variant de Soldeu i la variant de Grau Roig-Menera, aquesta darrera una connexió internacional amb la Cerdanya.

És viable, segur! : carregant-se totes  les molleres d’Envalira 

És viable, segur!: tallant el 50 % del bosc de Moretó, un dels boscos millor conservats d’Andorra. 

És viable, segur!  destruint els hàbitats de l’avifauna i foragitant els que quedin per garantir la seguretat aèria: gall de bosc, perdius, mallerenca, picot, asparver, gralles, corbs, etc.  

És viable, segur!: destruint el destí turístic Grandvalira, que genera indirectament més de mil milions d’euros anuals a Andorra en un suburbi d’un aeroport amb sorolls, un impacte paisatgístic gravíssim.

Diuen que els estudis de sonoritat són positius. Qui s’ho pot creure! Imagineu el soroll que haurà dins el túnel d’Envalira quan s’enlairi un avió a 150 metres de la boca del túnel? 

Quins estudis s’ha fet dels dies de neu? I els dies de borrufa? Com es netejarà la neu? On s’abocarà? Quants megawats caldrà gastar per mantenir la pista sense gel?

Uns estudis tècnics favorables sense disposar de cap estudi de vents: de direcció i força del vent. Qui ha vist cap anemòmetre a la zona?

Tenim molt a prop experiències fracassades de grans aeroports, amb estudis favorables i molt necessaris. Els d’Osca, Castelló León o Ciudad Real. 

Aquest darrer, que va costar 1.000 milions d’euros va passar a mans de CR International Airport pel preu de 56,2 milions.

No estem davant un problema tècnic: els deliris voladors es tracten medicament. Sempre que no preferim “seguir la veta” fins el moment que ja no hagi marxa enrere com a Osca, Castelló, o Ciudad Real.