El consell general d’Andorra ahir va fer un pas més en la defensa decidida de l’ús del català. Amb l’aprovació tant de la llei de professions titulades com la de professions sanitàries i, a proposta de govern amb la majoria parlamentària que li dona suport, garantim que els professionals titulats que a partir d’ara vinguin a exercir al país hagin d’acreditar el nivell B2 de català. Per bé que la salut de la nostra llengua és comparativament millor que en altres territoris de parla catalana, tenim indicadors preocupants. Les dades demostren que malgrat que la població en té un ampli coneixement, l’ús del català està en davallada en alguns sectors concrets. Aquesta alerta ha d’encoratjar-nos a prendre mesures per dinamitzar-ne l’ús. El català necessita una defensa ferma i un impuls decidit per reeixir a la nostra societat.

“El nostre compromís amb la defensa del català és tan ferm com ens permet l’ordenament jurídic. Legislem amb responsabilitat i sempre buscant el màxim consens possible de totes les forces parlamentàries. No podem permetre, com volien els membres de l’oposició, que la llei limiti de forma retroactiva drets individuals ja adquirits”

El nostre compromís amb la defensa del català és tan ferm com ens permet l’ordenament jurídic. Legislem amb responsabilitat i sempre buscant el màxim consens possible de totes les forces parlamentàries. Ara bé, com va succeir ahir amb la reserva d’esmena presentada pel Grup Socialdemòcrata, hem de defensar la legislació vigent. No podem permetre, com volien els membres de l’oposició, que la llei limiti de forma retroactiva drets individuals ja adquirits. La constitució andorrana ho prohibeix en el seu article tercer, garantint la “no retroactivitat de les disposicions que restringeixen drets individuals o estableixin una sanció desfavorable”. Així ho vam defensar ahir les forces de la majoria de forma responsable.

Aprovar aquesta obligatorietat, que a partir d’avui tots els titulats que vinguin a Andorra posseeixin el nivell B2 de català del Marc Europeu Comú de Referència de Llengües, és només un petit pas més per garantir que aquests nouvinguts coneguin el català. Encara que això suposa un avenç, no és garantia de res. Malauradament, trobem molts professionals que malgrat haver passat 5, 10, 15 o més anys al país no han fet el pas per parlar-lo. El fet que obtinguin el B2, de ben segur, tampoc ho aconseguirà. Per tant, hem d’entendre que la bona salut del català depèn, en gran mesura, de totes les accions i actituds individuals de cadascun de nosaltres, els catalanoparlants.

Les andorranes i els andorrans tenim la gran sort d’estar en contacte, conèixer i dominar (en molts casos), dues altres llengües d’una bellesa i riquesa enormes, com són el francès i el castellà. El català, comparteix espai amb aquestes altres dues llengües, per altra banda preeminents pel que fa al nombre de parlants, i això fa que massa fàcilment es puguin produir situacions de diglòssia, és a dir, es pugui atorgar més o menys prioritat a una o altra llengua.

Hem de ser ben conscients que, d’entre tots els territoris de parla catalana, Andorra té una responsabilitat col·lectiva afegida, en ser el territori i país on el català és l’única llengua oficial. Tenim la sort de poder fer sentir la nostra veu al món en català, com anem fent, per exemple a les Nacions Unides des del 1993.

Els costums evolucionen a mesura que ho fa la societat al llarg del temps. Per exemple, fa dècades no teníem massa consciència climàtica ni paràvem suficient atenció a la sostenibilitat mediambiental. Avui dia aquesta conscienciació és més que palesa i tothom, en major o menor mesura, ens preocupem pel medi ambient. Amb el català, hem d’aconseguir el mateix. Hem d’entendre la seva defensa com una eina integradora al nostre país i la nostra cultura; com un element que ofereix oportunitats de promoció laborals i socials, tant per a nouvinguts com per a ciutadans autòctons, amb tots els beneficis laborals, empresarials i socials que comporta.

“Hem de treballar per augmentar l’ús social del català, i així potenciar el prestigi que mereix la nostra llengua. Perquè recordem que en temes de llengua, no s’ha de vèncer sinó de convèncer”

Per mantenir viu el nostre idioma hem de saber transmetre la importància i el valor de conèixer-lo. Hem de convidar els nouvinguts a aprendre’l perquè Andorra ha estat, és i serà un territori d’acollida, un país turístic, on conflueixen moltes llengües, però, recordem-ho, l’oficial, la nostra, és el català.

La salut del català és a les mans dels catalanoparlants i no pas d’aquells que el desconeixen. La responsabilitat més gran la tenim tots aquells que coneixem l’idioma i és clau la manera com l’utilitzem diàriament

Aquells qui encara canvien d’idioma a la mínima per una, mal entesa, suposada educació, s’equivoquen. Fan un mal servei a la nostra llengua i també a l’interlocutor. No podem privar aquestes persones, per suposicions que en alguns casos poden ser discriminatòries, de l’oportunitat d’aprendre’l i emprar-lo, privant-los del reconeixement i l’oportunitat de promoció laboral i social. Hem de treballar per augmentar l’ús social del català, i així potenciar el prestigi que mereix la nostra llengua. Perquè recordem que en temes de llengua, no s’ha de vèncer sinó de convèncer.