La genètica, aquesta ciència que estudia l’herència biològica, ha estat sempre envoltada de misteri i fascinació. Des de la descoberta de l’estructura de l’ADN per Watson i Crick fins als avanços més recents en teràpia genètica, la capacitat d'entendre i manipular els nostres gens ha estat una de les grans conquestes de la ciència moderna.
Un dels avanços més significatius en aquest camp ha estat el descobriment del CRISPR per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna. Aquesta eina, que permet ‘retallar’ i ‘enganxar’ fragments d’ADN amb una precisió mai vista abans, ha obert la porta a infinites possibilitats. Amb CRISPR, malalties genètiques que abans es consideraven incurables, com la de les cèl·lules falciformes, la diabetis, malalties cardíaques hereditàries i certes formes de càncer, podrien tenir un tractament efectiu en un futur no gaire llunyà. De fet, ja s'han realitzat experiments amb èxit, com el tractament de la ceguesa hereditària, on s'ha aconseguit restaurar parcialment la visió en pacients.
Però la revolució no s'atura aquí. La combinació de CRISPR amb la intel·ligència artificial (IA) està marcant un abans i un després en la recerca genètica. Grans empreses tecnològiques com Google i IBM estan invertint en la recerca d'IA aplicada a la genètica. La IA, amb la seva capacitat d'analitzar grans quantitats de dades a velocitats inimaginables, pot identificar ràpidament seqüències genètiques problemàtiques i determinar la millor manera d'editar-les. Aquesta simbiosi entre biologia i tecnologia està accelerant el ritme d'avanç en la medicina personalitzada.
“És important reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en aquesta revolució. Si bé la IA pot accelerar la recerca i optimitzar els processos, no ha de ser vista com una amenaça que substituirà la capacitat humana. Almenys de moment, la combinació de la intuïció, l’experiència i la creativitat humanes amb la potència de càlcul de la IA és insuperable”
A més, el moviment del ‘biohacking’ està guanyant terreny. Aquesta tendència, que combina biologia i ‘hacking’, busca millorar o augmentar les capacitats humanes. Des de la modificació de la dieta per optimitzar el rendiment físic i mental, fins a l'ús d'implants subcutanis per monitoritzar paràmetres de salut en temps real, el ‘biohacking’ està redefinint els límits del que és possible.
Un aspecte que no podem ignorar és l'ús militar de la tecnologia CRISPR. Recentment, s'ha informat que un equip de científics militars de la Xina ha modificat cèl·lules mare embrionàries humanes amb un gen dels ossos de aigua, també coneguts com tardígrads, amb l'objectiu d'augmentar la resistència a la radiació. Aquesta investigació podria tenir implicacions profundes en la creació de soldats super-resistents capaços de sobreviure a l'exposició a armes nuclears. Aquesta notícia, publicada en una revista militar xinesa, ha generat preocupació a nivell internacional sobre les possibles aplicacions militars d'aquesta tecnologia i les seves repercussions ètiques.
I com a colofó d'aquests avanços, la recent aprovació de la FDA d'aquesta tecnologia envia un missatge clar al món: estem a les portes d'una nova era en la medicina. Una era on la ficció científica es converteix en realitat.
Però, com amb qualsevol gran descobriment, també sorgeixen preguntes ètiques. En una era on tenim el poder d'editar el nostre propi codi genètic i modificar els nostres cossos de maneres inimaginables, quin rol jugarà l'ètica? ¿Fins on estem disposats a anar amb aquesta tecnologia?
A més, és important reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en aquesta revolució. Si bé la IA pot accelerar la recerca i optimitzar els processos, no ha de ser vista com una amenaça que substituirà la capacitat humana. Almenys de moment, la combinació de la intuïció, l'experiència i la creativitat humanes amb la potència de càlcul de la IA és insuperable.
Sempre he cregut que la realitat supera la ficció. Encara que hàgim d'esperar una mica per veure-ho, el salt de la ficció a la realitat ara es mesura en meres fraccions de segon.